Legisladors i jutges

En un estat de dret hi ha dos aspectes fonamentals: saber qui fa les lleis i saber qui les aplica. Saber qui fa les lleis, és a dir, quina ideologia té el legislador, quins interessos, quines prioritats, quines intencions, quin objectiu, què vol aconseguir. I també quines influències rep, quins poders més o menys subtils el condicionen, què vol protegir i que vol desterrar. De tot això depèn l'orientació final de la llei. Després sentirem raonaments i justificacions, gairebé sempre apel·lant al bé col·lectiu. El legislador es presentarà com un executor, gairebé neutral, d'aquest bé comú. Però no és veritat: no hi ha neutralitat. Les lleis porten intenció i una idea concreta i són al servei d'uns interessos i no pas d'altres. Després, un cop s'aproven i entren en vigor, cal aplicar-les. Aquí apareix la segona figura cabdal. I podríem dir el mateix: al servei de qui estan els jutges? Què procuraran afavorir i què voldran evitar amb els matisos, sovint molt amplis, de la interpretació de la llei? No, no hi ha neutralitat ni en el legislador ni en el jutge, tot el contrari, hi ha intenció. Tot això ho escrivim pel que estem veient i pel que veurem en relació a la justícia i la llengua catalana. Aquí s'està jugant amb les cartes marcades. Pel que fa al català, la justícia espanyola, des de les instàncies menors fins al Tribunal Constitucional, no és gens neutral. Des de la Constitució del 78 fins a les lleis sectorials, el legislador espanyol té una intenció diàfana en relació a la llengua catalana. Canvien els partits, poden variar els matisos, però l'objectiu, en el fons, sempre és el mateix: frenar-ne l'expansió, limitar-la, permetre que sobrevisqui però no pas que creixi. I, a continuació, no cal dir que la casta judicial espanyola aplica aquesta consigna amb rigor i fins i tot amb entusiasme, gaudint-ne. En aquest sentit, la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut és una bomba de fragmentació. Ja té conseqüències i més en tindrà. Tinguem-ho present el 28 de novembre, que aquestes són les coses que compten.