Treballar per viure, o viure...?

La cultura del treball

La primera notícia ens porta a reflexionar sobre quin valor té, avui, en el nostre entorn, la cultura del treball (l'oci festiu forma part indestriable de la cultura del treball, tot i que alguns polítics encara no se n'han adonat). Les llumeneres que en els seus consistoris han parit aquest canvi, quin déu els ha inspirat? Per què la Pasqua no, i Sant Valentí sí? Una primera reflexió ho carregaria al suposat equipatge cultural d'aquests renovadors del calendari: consideren que la Pasqua ja no és intel·ligible per als actuals ciutadans i en canvi sí que ho és Sant Valentí? Potser han considerat que, avui, la cultura dels catalans ja és tan poblada de referents anglosaxons i de Hollywood, que ha arribat l'hora d'abandonar els referents culturals mediterranis? I, per tant, els sembla un procediment correcte apuntalar, des de les institucions públiques, la indústria comercial? (ara per ara, Sant Valentí només implica més visites als centres comercials). Els sembla un bon procediment (modern potser?) prioritzar el camí cap a la aculturació on indefugiblement condueix aquest procés? Els sembla obsoleta, a aquests governants locals, la cultura popular mediterrània i que ja ha arribat l'hora de retre totalment la cultura de la globalització donant pas franc a la més bajana street culture consumista? Tan poc resistent al fenomen de la aculturació veuen la societat catalana actual? Tan poc resistents culturalment són les ments del dirigents municipals que han parit l'esguerro?

Pel que fa a la segona proposta, racionalitzar el calendari, què significa? Ha deixat de ser racional el vell calendari? Per quin altre de més racional se'l pretén canviar? La proposta de racionalització ja l'hem vist expressada més d'una vegada: la pretensió és suprimir les irracionals festes que cauen en dies laborables i passar-les al cap de setmana, o bé aplegar-les en curtes temporades de vacances. Ja fa temps que coneixem aquesta proposta, i sabem que s'aplica en algun país, amb més o menys èxit (èxit per a la societat que la suporta). Però en quina racionalitat consistiria la proposta?: ¿a fer dels caps de setmana un èxode físic i mental (per a butxaques amb possibilitats) dels nuclis ciutadans on es treballa, es conviu i on els diversos sectors socials s'interrelacionen (llegiu la ciutat), alhora que convertim aquestes segones comunitats residencials, on la relació esdevé necessàriament superficial, ja que els seus membres no sostenen entre ells cap altra mena de relació que no sigui la de fugir dels problemes de cada dia, polítics, socials, laborals... en bombolles de felicitat? Aquesta és la proposta d'un calendari més racional que s'intenta establir? Un calendari que no pretén res més que fer-nos més productius laboralment...

Una societat productiva

I no és el cas que vulguem proposar una societat hedonista. És el cas que creiem que una societat ha de ser productiva, però productiva en tots els ordres, en el laboral, en el cultural, en el polític i social. Si existeix una voluntat real de fer més productiu el treball laboral de la nostra societat, sempre m'he preguntat per què no comencem pels nostres actuals costum diaris. Per què fins pràcticament les 10 del matí els comerços no estan oberts? Per què hem d'ajornar l'hora del dinar fins ben entrada la tarda? Per què la jornada laboral s'allarga més enllà de les set o les vuit de la tarda? Per què tots els espectacles comencen passades les nou del vespre, per què les 11 de la nit sembla una hora raonable per sopar i la televisió allarga les hores prime time fins passades les 12 de la nit?

Recuperar l'horari

Un calendari racional, en aquest aspecte, fóra perseguir el vell horari mediterrani (horari que és el normal en altres països suposadament més productius). Però sembla que aquell vell horari mediterrani no coincideix amb els interessos (ara com ara) del comerç i de la indústria catalana. I la veritat és que no sé explicar-me el perquè.