El déu del capitalisme

Sarkozy ha encès França, però ha calmat els mercats. L'edat de jubilació, rodona, de la qual estaven tan orgullosos els francesos, ha estat sacrificada amb dos anys d'afegit. Aviat passaran per l'adreçador els ciutadans de l'Estat espanyol. Són exigències, diuen, d'aquesta divinitat que ara regeix el món: el mercat de capitals. És un nom estrany per a un déu. No té l'elegància poètica de Zeus, Venus o Neptú, ni la contundència amenaçadora d'Al·là o Jahvè, però ara estem sotmesos a aquest déu totpoderós, que fiscalitza els homes i que exigeix temples, oracions i sacrificis. No s'està de res, el mercat de capitals, com els déus de l'antiguitat o els de les religions monoteistes. Vol que l'obeïm, que tinguem fe, que reverenciem els dogmes. Són presumits, els déus, tots reclamen l'adoració dels humans. Aquest d'ara també. Que el venerin i l'obeeixin. Per això exigeix als seus sacerdots que imposin sacrificis al poble. Si volem rebre la gràcia divina, aquells fabulosos préstecs que emanen del mercat de capitals, hem de sotmetre'ns a la disciplina i l'austeritat. I els sacerdots –Sarkozy, Zapatero, Cameron, Sòcrates– traslladen al poble el rigor i la penitència. La majoria ajup el cap, rondina i es resigna. Però algunes minories rebels i blasfemes es rebel·len contra els designis del déu i dels seus sacerdots, criden pels carrers, expressen la seva indignació amb incendis i estralls, es barallen amb la policia. De vegades, igual com el déu bíblic va castigar Sodoma i Gomorra, una nació concreta rep una dura punició pels seus excessos. Els va passar als grecs, que s'havien lliurat a la platxèria i van ser castigats. Ara vivim sota el flagell d'aquesta nova divinitat, intemperant i despòtica que, sempre pel nostre bé, ens amarga l'existència. Constantment sentim proclames de la nova fe. El senyor Botín, untuós com un bisbe, deia aquesta setmana que la reforma de les pensions a l'Estat espanyol és imprescindible “per enviar un senyal inequívoc als mercats.” Ens donen pel sac com sempre, però ara ho adornen amb aquest llenguatge teològic.