El teu vot és el teu mall

Polítics impertèrrits

En aquesta classificació, clarament, els nostres polítics cauen en la categoria de pell d'elefant car, a pesar que, per exemple, periòdicament reciten les lletanies rituals que cal combatre la desafecció i l'abstenció; en realitat, sempre continuen impertèrrits amb les mateixes pràctiques que han conduït a la situació actual. Per exemple, davant de la sentència sobre l'escarransit Estatut aprovat en el referèndum, cal recordar que la primera iniciativa d'alta volada i d'ambició de la majoria dels grups va ser de mirar de maniobrar per tal que la sentència es publiqués després de les eleccions, no fos cas que l'aviram s'esvalotés, i algú hi prengués mal. Un cop això no va ser possible i la
sentència es va fer pública, les propostes que han formulat ens fan pensar que ens prenen literalment per discapacitats. Repassem-les.

En Mas proposa un concert: el mateix senyor que unilateralment va decidir convertir l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya en una caricatura, a canvi d'una simple foto, ara ens proposa un objectiu molt més ambiciós. Abans no va poder simplement mantenir la dignitat quan tenia tot un parlament i un país al darrere, i ara ens diu que cal treballar per un objectiu molt més ambiciós? I si per un miracle hi arribéssim, per quin motiu hauríem de creure que no ens tornaria a aixecar la camisa? ERC ens proposa la desobediència civil: això sí, mentre ells mantenen els càrrecs i no en dimiteixen. En Montilla ens proposa recuperar l'estatutet: si aquest és l'objectiu, qui el privava de fer una pressió real i efectiva amb els 25 diputats del PSC al Parlament de Madrid quan tocava? A casa meva, d'això se'n diuen paraules, i no fets. Finalment Iniciativa ens proposa un referèndum per aprovar o rebutjar l'estatut postsentència: l'Estat espanyol l'autoritzarà aquest referèndum? I si no, l'organitzarem clandestinament? I un cop rebutjat l'Estatut, què
proposen fer? Un altre estatut? Cap d'aquestes propostes és executable en la pràctica
ni per aproximació, i a la
vista de les seves actuacions fins avui, ni per convicció, i
fa gairebé patir que ens les facin amb tota solemnitat.

Sempre és difícil efectuar pronòstics, però n'hi ha un que es pot fer amb tota seguretat: si el Parlament que surt de les properes eleccions no presenta canvis importants, podem estar segurs que tot continuarà com fins ara. Atès que la pràctica mostra que els nostres polítics pertanyen al col·lectiu de pell paquidèrmica, l'única cosa que els faria reaccionar seria l'equivalent al cop de mall que la composició del Parlament canviés substancialment i molts d'ells perdessin aquesta menjadora i totes les que d'aquesta se'n deriven.

Afortunadament, en les properes eleccions hi ha opcions clarament independentistes que, malgrat que no tenen malauradament possibilitats de guanyar, sí que poden
sacsejar molt notablement l'estatu quo. Si vols que els nostres polítics s'adonin realment de la teva indignació, en
les properes eleccions el teu vot és el teu mall.