Trossos
ETA
Tinc la convicció –sense cap prova– que quan Zapatero va arribar a la Moncloa va creure que podia passar a la història com el president del govern espanyol que va posar fi a ETA. No era només sentit històric, era també càlcul polític: havia arribat a la presidència sota una onada emocional provocada per l'atemptat del 11-J. La foto del final d'ETA podia ser un factor de mobilització emocional semblant. Li garantia el futur històric i el futur polític.
Fracàs
El primer Zapatero va dedicar molts esforços a aquest objectiu. Negociacions amb ETA, però també llançament d'un concepte de l'Espanya plural –tripartit i Estatut català inclòs– que podia servir per a un mapa polític post-ETA. Allò va fallar. ETA al final es va arronsar. L'Estat també. Zapatero es va adonar que la foto de la rendició d'ETA era molt difícil, i a més tenia un cost: l'acusació des de la dreta de negociar amb terroristes i de cedir.
Retorn
Ara es torna a parlar d'ETA. Amb Rubalcaba de superministre, sembla que al PSOE el torna a seduir la foto del final d'ETA com a cartell electoral i com a factor de la remuntada. A l'hora de legitimar els canvis al govern, Zapatero va parlar de crisi econòmica, però també del tema basc. Potser estem a la segona edició d'una vella batalla política espanyola. El PSOE, buscant la foto de la rendició d'ETA. El PP, reinterpretant aquesta possible foto com una rendició socialista. Però, hi haurà foto?
