La col·leccionista
Parelles literàries
L'altre dia em van preguntar si m'hauria agradat que el meu marit o parella sentimental fos escriptor. Tants anys de respondre a tota mena de preguntes i aquesta no me l'havien fet mai. Vaig haver de respondre que no m'havia entretingut mai a pensar-hi però que així, d'entrada, més aviat tendeixo a pensar que no. Dues ments creatives (i per tant, inestables i egocèntriques) compartint un mateix espai familiar? Quina por. I, en canvi, pensant-hi, déu n'hi do de les parelles literàries que m'han vingut al cap en un moment. Tantes com interrogants es plantegen: hauria estat més valorada la poeta Clementina Arderiu, si no hagués estat la dona del gran Carles Riba? Hauria escrit una obra important el poeta Joan Prats/Armand Obiols si no s'hagués concentrat en l'obra de la seva companya Mercè Rodoreda? I què hauria estat de Virgínia Woolf sense el suport i l'entrega incondicional del seu marit Leonard? I ell, hauria fet una carrera com a escriptor, com volia, en lloc de convertir-se en l'editor de Virgínia? Hauria sobreviscut el matrimoni de dos grans de la literatura castellana, Carmen Martín Gaite i Rafael Sánchez Ferlosio, si no haguessin estat tots dos escriptors? Com va influir l'un en la literatura de l'altra? Heu llegit algun article o ressenya sobre Elsa Morante on no calgui reivindicar que, malgrat ésser coneguda com la dona d'Alberto Moravia, ella té una obra prou significativa per ser considerada fora d'aquesta vinculació personal? Afortunadament, quan es parla del poeta Luis García Montero, ningú s'hi refereix com “l'home d'Almudena Grandes”. Per a la novel·lista Siri Hustvedt, ha representat un avantatge ser la dona de Paul Auster, o potser seria més reconeguda com a escriptora si no ho fos? La història d'amor de Sylvia Plath i Ted Hughes s'hauria acabat d'una manera tan dramàtica si la literatura no hagués presidit les seves vides? Definitivament crec que amb un que faci literatura, en una casa, ja n'hi ha prou i de sobres. Algú ha de tenir els peus a terra si l'altre té el cap als núvols. Com deia el meu pare: “La teva mare fa versos i jo porto els comptes”. Doncs això.