Aixovar

El dia que va morir el professor Solà, que és el mateix dia que els diaris anaven plens de la nova ofensiva espanyolista contra el català, es va presentar als mitjans el resultat de la campanya d'excavació que s'ha dut a terme aquest estiu al jaciment d'Empúries. S'hi vol construir un nou edifici i primer es va excavar l'indret. Hi van aparèixer troballes meravelloses. Fa la sensació que a Empúries i la seva rodalia encara hi ha molta feina a fer, que, colgats sota la terra que hi han anat dipositant els segles, hi ha encara molts objectes, testimonis de la vida corrent i quotidiana de fa mil·lennis, que tenen, per a nosaltres, una poderosa força d'evocació, que ens atrauen i ens commouen. Entre altres objectes, aquest estiu s'han extret de sota terra les petites joguines d'una nena grega, que la van acompanyar a la tomba, o l'aixovar funerari d'una dona romana del segle II, amb arracades, collars, anells, una ampolla de perfum... La presentació d'aquestes descobertes va tenir una conseqüència lingüística curiosa i tragicòmica. Els especialistes van pronunciar la paraula aixovar, que va estar ressonant tot el dia per les ràdios i televisions. Però de quina manera! La vam sentir pronunciar de les maneres més inversemblants i còmiques. Ben pocs la van dir amb la fonètica correcta. Aixovar és una paraula ben catalana i tradicional. Però, en la situació lingüística d'avui dia, presenta dos problemes. Primer, que molta gent no sap què és un aixovar. En tot cas saben què és un ajuar. Segona, que aixovar és un mot diferent del seu equivalent castellà, que acabem d'escriure. Si fos similar, el problema seria menor, però com que no ho és, ja hi som pel tros. Quins treballs que portava, això de l'aixovar! Ara, que ja no ens estranyem de res. Fa pocs dies, el veterà locutor català Ramon Pellicer pronunciava el nom de l'illa de Java amb jota castellana, amb la jota de jamón o de jarabe. Sense manies, pel dret. En fi, benvolgut professor Solà, que si des del més enllà ens podeu donar un cop de mà, us ho agrairem. Vós sabeu prou bé que ho necessitem.