Reaccionari

He llegit que el govern vol rescatar de la mol·lície una petita part dels joves que no fan res de res. Visca i bravo. El que no ha estat capaç de fer el nostre sistema educatiu, que és molt millor del que les xifres afirmen, ho volen aconseguir ells ara, quan estan a punt d'entomar una cita que més que electoral és una cita a cegues.

De joves que no volen estudiar ni treballar sempre n'hi ha hagut. De joves amb resultats acadèmics pobres, també. Però les oportunitats per reingressar al sistema educatiu públic català, universitat inclosa, i mantenir-s'hi sempre han existit. La novetat és que el govern diu que subvencionarà els joves sense ofici ni benefici que vulguin redreçar el rumb.

Jo defenso que a qui vol millorar la seva vida se li han donar totes les oportunitats que necessiti. Les portes de les escoles i els instituts sempre han d'estar obertes. I, de fet, amb la crisi, molts joves hi han tornat. Però no entenc això de la subvenció. És com si els pares haguessin de pagar diners als seus fills perquè fessin els deures escolars, cosa que al capdavall és la seva obligació.

La subvenció, a més, té un problema. Si la donem al jove que no s'ha esforçat mai, ¿per què no l'ha de rebre el que es pren seriosament els estudis i s'esforça? ¿Donem un premi a qui es desentén de les seves obligacions perquè ara diu que ha vist la llum i l'hi neguem a qui literalment es crema les pestanyes amb els llibres? Més encara: ¿què fem amb tots els joves que ja voldrien estudiar i no poden perquè la situació familiar no ho permet? Però tot això són reflexions d'un dretà reaccionari, oi?