Trossos
Malestar
La victòria republicana –o la derrota demòcrata i d'Obama- als Estats Units respon de ben segur a claus molt nord-americanes. Però hi podríem trobar també els símptomes d'un malestar més general, que afecta sobretot després de la crisi a tot allò que coneixíem com el món occidental, i per tant també a nosaltres? Potser aquest tomb sorprenent de la política americana ve en part de la força d'aquest malestar i dels errors en la resposta que li ha donat Obama.
Obama
Obama va arribar al poder venent esperança. Però l'esperança és un producte polític inestable: caduca amb el temps i sovint les esperances concretes de la gent són tan variades que arriben a ser contradictòries. Ara a Obama se l'acusa de supèrbia i d'haver decebut. Potser el problema no és tot d'ara. Potser ve del moment de l'èxit: quan va vendre esperances no les va concretar ni va exposar les dificultats. No va acotar les expectatives i per tant no les ha pogut complir.
Decepció
Aquesta decepció té un punt de normal i d'inevitable: els governants fan el més impopular en començar les legislatures, perquè creuen que tindran temps per remuntar. Però el malestar s'ha multiplicat per la crisi econòmica i la crisi del paper d'occident en el món. Als anys trenta, la crisi va provocar populismes i totalitarismes. Al segle XXI ha provocat un estat d'ànim agre, irritable, impacient, molt corrosiu i excitable. Obama ja n'ha tastat els efectes.
