Bona notícia

“No trobo cap inconvenient a utilitzar el català al Parlament Europeu, ans al contrari”, defensava la portaveu del PP, Dolors Montserrat, el febrer del 2009 en una entrevista a aquest diari. “Si ja hi ha onze llengües, n'hi pot haver dotze”, afegia. Montserrat defensava el bilingüisme a Catalunya, però exhibia una espurna de flexibilitat que, a mesura que s'acosten les eleccions del 28 de novembre, ha desaparegut.

Sota l'obedient batuta d'Alícia Sánchez-Camacho, el PP a Catalunya ha decidit ara apostar per la cara més radical en la cursa. Llengua, immigració i fins i tot Mariano Rajoy apostant per “revisar” l'anomenat Estat autonòmic aprofitant la crisi econòmica... En un moment de dura competència per la dreta, amb Ciutadans i fins i tot la ultradretana Plataforma per Catalunya, els populars premen a fons l'accelerador conservador.

Això li provoca interferències. Com en el cas del reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya n'hagi suspès cautelarment alguns articles –atenent-se, per cert, a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut– a instàncies de Convivència Cívica Catalana, els populars amenacen de recórrer contra els reglaments similars existents als municipis catalans. I ara resulta que el PP vol impugnar normatives a les quals, com les dels consistoris de Tarragona i Girona, va donar el vistiplau.

Eren altres temps, dirà l'actual cúpula del PP a Catalunya. I és cert. Josep Piqué, el que fou el líder dels populars, admetia que no hi havia un problema amb la llengua catalana. Menys sotmès a les directrius provinents del madrileny carrer Gènova, el juliol del 2007 va presentar la dimissió.

Ara Rajoy diu que el fet que el papa parli diumenge en català és “el millor que li ha passat mai al català” i que serà “la millor campanya que li hauran fet mai”. És una bona notícia que Benet XVI hagi optat pel català per adreçar-se als fidels, és clar. Però encara seria més bona notícia que el PP deixés de fer demagògia amb quelcom tan sensible com la llengua només perquè s'acosten eleccions.