Opinió

LA TRIBUNA

Viatge municipal llampec

En l'actual ideari, en política, l'absurd no és un impediment, més aviat un afegitó

En l'esde­ve­nir polític i estric­ta­ment per­so­nal, hi ha un con­cepte sobre el qual se sus­tenta tot el pos­si­ble pen­sa­ment que pugui gene­rar: “La Cata­lu­nya pos­si­ble”. No és pas meu, sinó que el vaig escol­tar, per pri­mera vegada, del pre­si­dent Pujol; que ha estat un polític molt dife­ren­ciat de l'actual ide­ari que, en política, l'absurd no és un impe­di­ment, més aviat un afe­gitó. Sí bé els dos par­tits majo­ri­ta­ris apun­ten alguna que altra ridi­cu­lesa, és en la “perifèria” on trobo nivells d'autèntica excel·lència a l'hora de pren­dre el pèl al ciu­tadà, en un sen­tit inno­cent o amb la creença que aquell esde­ve­ni­ment o presa de posició real­ment afec­ta­ran el resul­tat d'un par­tit o altre el dia de la votació.

30 mili­ons d'euros

Sóc cons­ci­ent que els politòlegs in the loop em con­fir­ma­ran que la rea­li­tat és líquida i que les for­mes són can­vi­ants i pràcti­ca­ment impos­si­bles d'apre­hen­dre. Per això, les lec­tu­res que es facin d'una de les dar­re­res piru­e­tes de l'alcalde Jordi Hereu, a part de des­co­ne­gu­des, poden ser molt pro­fi­to­ses per les sigles que recolza: el bat­lle de Bar­ce­lona ha cre­uat la plaça de Sant Jaume del poder per dema­nar al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, con­cre­ta­ment, trenta mili­ons d'euros anu­als i crear una agència que s'ocupi, exclu­si­va­ment, del dis­tricte de Ciu­tat Vella. Em pre­gunto en veu alta: Vol sig­ni­fi­car l'alcalde que està segur que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat té prou liqui­di­tat per fer front a la petició? O es tracta, més aviat, d'un mis­satge subli­mi­nal que s'ha d'inter­pre­tar en clau de futur: atès que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i l'alcalde Hereu són del mateix par­tit i ja que els dos estan segurs de gua­nyar les seves res­pec­ti­ves elec­ci­ons... Fan plans de futur? O és que, final­ment, l'alcalde Hereu ha entès que el dis­tricte de Ciu­tat Vella no rut­lla i abans que la senyora Merkel faci un vademècum per tota Europa, sobre la mul­ti­cul­tu­ra­li­tat, vol con­tra­res­tar la pos­si­ble reforma amb una agència dedi­cada a resol­dre temes amb un pres­su­post de luxe per a un barri més aviat depau­pe­rat? Torno a lle­gir la nota de premsa al res­pecte: aquesta agència de nova cre­ació “ha de fer com­pa­ti­ble la ciu­ta­da­nia amb els nous usos i per això es reque­reix reforçar el mus­cle ins­ti­tu­ci­o­nal”.

El ‘mus­cle'

Aquesta imatge del mus­cle ins­ti­tu­ci­o­nal, que no entenc ben bé, la torno a tro­bar en una de les millors ins­tantànies d'aquests dies –de la fotògrafa Roser Villa­longa– per Ciu­tat Vella, un viatge llam­pec de l'alcalde amb la regi­dora Escarp, ella mitja passa enrere, i en un cos­tat de la foto: un home tit­llat d'incívic. Segueixo amb les parau­les de la fotògrafa: “De cop veig un home a la can­to­nada. Els meus ulls no donen crèdit: a plena llum del dia un immi­grant està ori­nant per on passa l'alcalde. En apro­par-m'hi vaig poder veure clara­ment entre les seves cames la tra­jectòria de la micció”. O sigui, un exer­cici uni­la­te­ral del mus­cle cen­tral d'un home incívic i immi­grant; clara­ment un dels pro­ble­mes que haurà d'adreçar i endreçar aquesta agència que reque­reix l'alcalde Jordi Hereu.

Fa uns mesos Hereu dema­nava el parer dels ciu­ta­dans sobre la reforma de la Dia­go­nal. També fa pocs dies s'engres­cava a dema­nar permís per posar una senyera de dimen­si­ons nor­ma­lit­za­des al cas­tell de Montjuïc i s'enfron­tava a un tri­bu­nal per la llen­gua al con­sis­tori. Actes per lloar, però ja se sap que, en política, la memòria és molt curta. Crec que l'alcalde Hereu quan deixi la pro­fessió podrà dedi­car-se a escriure un lli­bre de peripècies, tràfecs i experiències de la vida muni­ci­pal. Lluny del meu ànim aco­mi­a­dar l'alcalde, però cal tenir en compte que corre la brama –supo­sa­da­ment sense fona­ment– que en la pro­pera remo­de­lació del govern de Zapa­tero aquest enviarà la senyora Car­men Chacón a fer-se càrrec de la bata­lla per l' esmen­tada agència, l'alcal­dia i tot el patri­moni muni­ci­pal, inclo­ent-hi la ban­dera.

Sí és així, crec que més d'un ciu­tadà tro­barà a fal­tar de seguida la cin­tura política de Jordi Hereu i la seva veu enllu­er­na­dora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.