El túnel del Pertús

El monu­men­tal des­propòsit polític que ha acom­pa­nyat la cons­trucció i posada en fun­ci­o­na­ment del túnel fer­ro­vi­ari del Pertús –amb clares con­seqüències econòmiques per a la but­xaca de l'Estat espa­nyol pel retard de dos anys de la resta de les obres del TAV–, està tenint aquests dies un digne colofó. Els estats espa­nyols i francès juguen a fet i ama­gar sobre la data d'entrada en fun­ci­o­na­ment del tren d'alta velo­ci­tat que ha d'unir Figue­res i París i que tren­carà el tra­di­ci­o­nal i incom­pren­si­ble aïlla­ment fer­ro­vi­ari espa­nyol. No estem par­lant d'un fet qual­se­vol, per tant, i això per­me­tria enten­dre que, en inten­tar qua­drar agen­des dels man­da­ta­ris d'alt nivell que volen inau­gu­rar el túnel, es retardés l'anunci. El fet més greu, però, és que tot ple­gat sem­bla res­pon­dre més a una com­pe­tició per veure qui marca més paquet. Si els fran­ce­sos o els espa­nyols. Tot ple­gat per un túnel en terra cata­lana.