Estupideses

Que un artefacte fílmic com Jackass 3D hagi estat rècord de taquilla als Estats Units en el seu primer cap de setmana ajuda a entendre com és possible que a Barack Obama li hagin fet la rebolcada electoral de dimarts passat, dos anys després d'haver arribat a la Casa Blanca. No dic que una cosa tingui relació directa amb l'altra, però sí que es poden entendre determinats esquemes mentals. Tampoc no dic que l'hàbil joc de paraules sobre el 3D d'un dels protagonistes -“portarem l'estupidesa a una altra dimensió”- s'hagi d'aplicar al discurs que el Tea Party ha portat al nou republicanisme. Diguem, però, que Sarah Palin no desmereixeria la frase. Que Barack Obama no hagi girat el món del revés en només dos anys deu merèixer, segons els esquemes polítics tradicionals, un càstig com el que ha rebut. Al cap i a la fi, què ha pretès? La insensatesa de mantenir-se en el camí de l'idealisme transformador que el va dur a la Casa Blanca? Voler la sanitat universal? Intentar fer pagar a la banca especulativa la seva part de la crisi? No haver posat fi d'un dia per l'altre a la crisi econòmica més bèstia de les últimes dècades? Treure de l'Iraq les tropes que Bush hi va enviar? Buscar la pau entre israelians i palestins? Governar per intentar canviar la història en lloc de fer-ho per guanyar les pròximes eleccions? Fa dos anys Obama va polsar les emocions de la gent, ara els republicans els han remogut les vísceres. El president nord-americà ha tingut la grandesa, a més, de no buscar excuses i culpar-se ell mateix. Diu que estarà més pendent del que reclama la gent. O sigui, més enquestes i menys ideals. Més Jackass i menys idees. Mal senyal. D'altra banda, no sé l'èxit que tindrà Jackass 3D a Catalunya. Me'l temo. Però tampoc no el relacionaré amb les eleccions del dia 28 ni amb algunes reaccions sobre la visita del Papa. I parlant d'estupideses, l'únic que he trobat a faltar és que Benet XVI, a més de consagrar la Sagrada Família, no ho hagi fet també amb la Torre Agbar, símbol inequívoc de la pulsió dels bisbes i capellans que al llarg dels anys han estimat més del compte els nens i les nenes.