Pallissa a una adolescent
Dijous passat, quatre noies adolescents van apallissar-ne una altra a Cassà de la Selva. La van anar a buscar a casa seva amb no sabem quina excusa, la van ensarronar... i vinga! Primer, semblava un atac racista. Després, davant l'evidència que l'atacada i una de les atacants són d'origen hondureny, ja no sabem què pensar. Tant se val, o no, però el que ens provoca més feredat és la mecànica dels fets. No són dues que es discuteixen i acaben a bufes. També resultaria lamentable, però no és això, no, és un acte premeditat i d'abús de poder: quatre contra una deixa poc marge al resultat. I compte!, que parlem de persones que volten els quinze anys. No falta qui recorda que de batusses n'hi ha hagut sempre, ni qui opina que d'aquestes coses se'n parla massa i que els diaris tot ho exageren. Però havíem entès que l'evolució de l'espècie, tot i que sovint la realitat ens contradigui, era per anar endavant i la cançoneta que els draps bruts es renten a casa, com totes les frases fetes, no serveix igual per a cada cas. Més val pensar que al teler ens ha aparegut una peça que no esperàvem, una combinació que és el resultat d'uns joves sobrealimentats en tots els aspectes i exposats a influències incontrolables, via internet per exemple. Els pares hi tenim molta feina, però la retallada en matèria d'ensenyament pot ajudar que fets com els de Cassà s'elevin d'anècdota a categoria.
