Trossos

Autonòmiques?

Avui comencem la campanya electoral. De quines eleccions? Quan algú diu que de les autonòmiques, em sembla una denominació que grinyola. És donar prioritat a un concepte estrictament administratiu. Catalunya és una autonomia? Catalunya és una realitat –al meu parer, nacional– prèvia a l'autonomia. L'autonomia no és la causa, sinó l'efecte. Les coses d'àmbit català –la policia, la televisió, les eleccions– no són autonòmiques. Excepte si ho volen ser. Si es resignen a ser-ho.

Catalanes!

A mi m'agrada parlar d'eleccions catalanes. En podríem dir també eleccions nacionals, però de vegades abusem del terme, el fem servir massa, com si no n'estiguéssim prou segurs. Abusa d'un terme qui creu o sap que ha de desmentir un dubte. Amb el terme nacional, ho fa també Espanya. Perquè també hi ha un dubte. Òbviament, em sembla molt pitjor parlar d'eleccions regionals. Catalanes. És descriptiu, evident i gens ideològic.

Primàries

Sovint els qui parlen d'eleccions –o de televisió o de policia– autonòmiques de fet volen dir subsidiàries. Menors. En el cas de les eleccions, primàries de les espanyoles. Ja es veu que no ho són. En unes primàries de les espanyoles, es jugaria en el tauler català la partida entre el PP i el PSOE. En unes eleccions catalanes ja es veu que no és aquesta la partida. Perquè, a més d'aquests dos, hi ha altres partits en el tauler. Que no són tampoc precisament partits autonòmics.