Bush, el miserable

És ben trist que la seguretat d'un país depengui de l'eficàcia dels torturadors. Això és el que ens vol fer creure l'expresident nord-americà, George Bush, en aquest llibre de memòries que ara ha publicat. La pràctica de la banyera, aplicada als detinguts o segrestats arreu del món, es veu que era fonamental perquè les famílies de Kentucky poguessin esmorzar tranquil·lament, després de beneir la taula i donar gràcies a Déu pels corn-flakes que estaven a punt d'engolir. O perquè les nenes de Virginia, envoltades de tota la pau del món, untessin de margarina vegetal transgènica les torradetes a l'hora de berenar. Algú feia per a ells i elles la feina bruta, brutíssima però heroica, de submergir el cap d'un presumpte terrorista islàmic en un dipòsit d'aigua, fins que era a punt d'afogar-se. Això és la banyera, que tantes vides de nens i nenes innocents de Virginia i de Kentucky diuen que ha salvat. Aquesta és la indecència que ens vol fer empassar George Bush. Una fastigosa porqueria moral, encara més repugnant que la margarina de blat de moro transgènic. Els límits de l'acceptable per a les famílies es veu que és la tortura de la banyera. Però, us penseu que aquest és l'únic turment que els botxins de Bush, alguns d'ells amb màsters de psicologia, aplicaven a les seves víctimes? No, aquest és el límit admissible. Però només heu de mirar les fotos clandestines d'Abu Graib o escoltar el relat d'algun exmarine destinat a la base de Bagram, que no ha pogut suportar la pressió dels remordiments i ha explicat el que hi passava. I ara surt aquest mentider que va ser president dels Estats Units durant dues legislatures, un individu d'una baixesa moral indescriptible i d'una religiositat exemplar, i ens vol convèncer que la tortura era el gran remei perquè les nenes de Virginia poguessin menjar en pau les seves torradetes. Aquesta intoxicació de l'opinió pública, aquesta socialització de la infàmia. Que la seva merda empastifi tothom i que el poble n'estigui, a més, ben content. D'això es tracta. Això és el que proposa Bush, el miserable.