Els evangelitzadors digitals
Aquest país no s'entendria sense Vilaweb. Des de fa quinze anys, hem tingut a un clic el país sencer amb una normalitat que espantava. Miraves el món analògic i el contrast amb la irrupció digital era escandalosa. Més enllà dels mitjans públics (televisió, ràdio i agència), de la premsa comarcal en català i d'aquest diari que teniu a les mans, fonamental en el restabliment democràtic del catalanisme, escassejaven els referents comunicatius de país normalitzat. El diari de Vicent Partal i Assumpció Maresma ha vertebrat una internet catalana d'èxit, envejada a partir del triomf reconegut internacionalment del domini .cat.
La celebració del quinzè aniversari de Vilaweb, dilluns amb la inauguració de la nova redacció en una antiga fusteria del Raval, va començar amb una foto de família històrica. Una trentena d'iniciadors de la web del nostre país, els pioners del 1995, es van aplegar convocats per Partal i Maresma. Sense aquests primers evangelitzadors digitals i sense el seu efecte multiplicador, el català no seria avui una llengua global ni jugaria la lliga de Google. En aquesta conquesta catalana de la xarxa el paper de Vilaweb ha estat imprescindible. Sinònim de periodisme seriós i de mirada nacional desacomplexada, Vilaweb ha donat sentit a jornades memorables. “Sort en tenim de Vilaweb”, ha estat una frase que molts internautes han pensat o pronunciat.
La realitat de la xarxa d'aquests quinze anys ha evolucionat, i de quina manera. Un munt de projectes digitals, la fal·lera dels blogs personals i la proliferació de les xarxes socials han augmentat els continguts del país en català. La conversa i el soroll digital necessiten referents, especialment quan la nació es mou i s'agita. “Un gran diari és una nació que parla amb si mateixa”. Aquesta frase d'Arthur Miller figura a la targeta de la festa d'aniversari de Vilaweb. Una targeta de paper, sí. Perquè Partal i Maresma fins i tot són innovadors en això: fer el camí a la inversa. Del digital al paper. Ara faran una publicació mensual impresa. Han passat quinze anys, però alguns no han perdut la capacitat de sorprendre'ns. I que duri.
