Tinc una pregunta per a vostè

Ja és el ter­cer dia de cam­pa­nya i ja tenim clar què no pas­sarà: no hi haurà debat cara a cara. Però no s'enga­nyin. De la mateixa manera que no s'han de creure això que han dit els par­tits que en aquesta cam­pa­nya han reta­llat la des­pesa, tam­poc s'hau­rien d'haver cre­gut mai que Mas i Mon­ti­lla tenien ganes de fer un debat cara a cara. Això era per entre­te­nir-nos a nosal­tres, els peri­o­dis­tes, i a tots ple­gats, els elec­tors, men­tre ana­ven pas­sant els dies fins a arri­bar a l'inici de la cam­pa­nya. Un debat cara a cara no li interes­sava a Mas, no fos cas que tingués cap rellis­cada ara que totes li ponen, ni a Mon­ti­lla, que tot i que no hi anava a per­dre res ha demos­trat amb escreix que les apa­ri­ci­ons en públic no són pas el seu fort. O sigui, que res de res. Dis­sabte ens hau­rem de tor­nar a empas­sar un altre debat a sis ban­des –i no a vuit, o a nou– amb un cronòmetre a la mà que serà interes­sant però llarg, qua­dri­cu­lat i en què el secret serà veure com es trenca el tri­par­tit i actua sepa­ra­da­ment –o no– davant d'en Mas. Jo, si volen que els digui la veri­tat, de les apa­ri­ci­ons tele­vi­si­ves dels can­di­dats, em quedo el Tinc una pre­gunta per a vostè, de TVE. S'hi han fixat, com fem les pre­gun­tes els peri­o­dis­tes i com les feia el públic del plató? Direc­tes, con­tun­dents i anant per feina. Als peri­o­dis­tes i al gremi polític els sem­blarà més interes­sant el debat de dis­sabte, però l'espon­taneïtat del Tinc una pre­gunta per a... no té preu. Una fres­cor de pre­gun­tes que gai­rebé només és superada (i ara deixi'm que ens tirem flo­re­tes) per les pre­gun­tes que els nos­tres lec­tors fan als can­di­dats a través del web del diari. Mirin-les al web o a la plana 12 del diari d'avui. Valen la pena.