Foc al clero

El tio Vicent Per­te­gaz, de Bétera, era mes­tre. I l'inici dels anys trenta el va aga­far al For­call. El poble era un feu de cacics en aque­lla època i ell es va deci­dir, deia que per absència de cap més volun­tari, a ser la veu del Front Popu­lar. Així que es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons a alcalde i les va gua­nyar. Mol­tes dècades després, en les llar­gues tertúlies que els joves vam tin­dre la sort de com­par­tir amb ell, encara recor­dava que havia gua­nyat perquè havia encer­tat amb l'eslògan. Va ser alcalde amb una rudi­mentària cam­pa­nya, però amb un mis­satge genial on dema­nava Foc al clero i plan­tar vinya!.

Enten­guem-ho en el con­text d'aquells anys. Foc al clero era una expressió més que gràfica i més que com­pren­si­ble per a recla­mar que s'aca­bara el vell món que impe­dia, lite­ral­ment, el progrés. I plan­tar vinya era això que avui en diuen inno­var. La vinya repre­sen­tava l'espe­rança de dei­xar enrere el pas­sat i començar de nou, amb un futur que venia de cara i que seria, sens dubte, molt millor. Del que arribà després el tio Per­te­gaz no en tingué cap culpa. Però cal recor­dar encara avui que ell ho pagà amb un exili immen­sa­ment llarg i fred que només aca­ba­ria després de la mort de Franco.

No sé com, però veient els actes d'inici de cam­pa­nya vaig pen­sar en ell. I vaig ado­nar-me que aquesta, també, és una cam­pa­nya de foc al clero i plan­tar vinya.

Ho és perquè hi arri­bem can­sats i esgo­tats del fun­ci­o­na­ment de la nos­tra classe política, del nos­tre clero par­ti­cu­lar. Perquè hi arri­bem can­sats de la ine­ficàcia del vell règim, can­sats de l'escassa il·lusió que ens pro­vo­quen, can­sats de les decep­ci­ons per­ma­nents. Però ho és també perquè aquesta vegada arri­bem sabent que el que cal és plan­tar vinya. Exac­ta­ment això. Sabem que no podem per­dre més temps amb les velles fórmu­les i que neces­si­tem posar-nos de forma imme­di­ata a plan­tar una nova relació amb una Espa­nya que no té cap interès a escol­tar-los i amb una Europa on podem rea­lit­zar l'anhel de fede­ració amb els altres, amb tots ells i com a iguals. La Tran­sició s'ha aca­bat i no hi ha cap més raó per a seguir fent el que hem fet fins ara. Foc al clero.