Articles

el conflicte dEls blocs

electorals s'agreuja

Premsa contra partits?


“Molts ens preguntem:
no s'està convertint la campanya en un ‘estat d'excepció' de la
informació electoralment rellevant?”

La cam­pa­nya elec­to­ral ha començat i el quart poder es torna a reve­lar con­tra els par­tits polítics. El greu con­flicte entre peri­o­dis­tes i polítics entorn de la infor­mació elec­to­ral en cam­pa­nya no sols no s'ha ate­nuat, sinó que pren ara les dimen­si­ons d'una pro­testa civil. S'ha dit que la democràcia és l'únic règim que neces­sita la comu­ni­cació pública. De fet, totes les cons­ti­tu­ci­ons democràtiques i la doc­trina euro­pea reco­nei­xen i pro­te­gei­xen la lli­ber­tat d'infor­mació dels mit­jans de comu­ni­cació com a garan­tia de plu­ra­lisme polític.

Doncs a l'Estat espa­nyol la pri­o­ri­tat sem­bla una altra: la manera com els par­tits pro­te­gei­xen la seva quota de cober­tura pres­cin­dint dels cri­te­ris pro­fes­si­o­nals que el peri­o­disme té esta­blerts. Només passa a l'Estat espa­nyol: els par­tits impo­sen una deter­mi­nada dis­tri­bució del temps de la infor­mació en els mit­jans públics per a les seves can­di­da­tu­res (i cap altra), i ho fan ava­lats per la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC). Són els ano­me­nats blocs elec­to­rals, o blocs de minu­tatge diari d'acord amb la repre­sen­tació par­la­mentària obtin­guda en les elec­ci­ons ante­ri­ors, i amb un ordre i pro­porció fixats pel con­sell de govern de l'ens res­pon­sa­ble (a Cata­lu­nya, la CCMA).

La rebel·lió con­tra els blocs començà als mit­jans públics de la CCMA (abans CCRTV) en les elec­ci­ons cata­la­nes del 1996, impul­sada pel Sin­di­cat de Peri­o­dis­tes de Cata­lu­nya, i a par­tir de les de 2003 la pro­testa s'ha anat repe­tint a través de diver­ses acci­ons. A la pro­testa s'adhe­ri­ren, a més dels comitès d'empresa dels mit­jans públics de la CCMA, de RTVE i de BTV, els col·legis pro­fes­si­o­nals de peri­o­dis­tes de Cata­lu­nya (CPC) i de Galícia (CPXG) i l'Aso­ci­ación de la Prensa de Madrid. Aquests òrgans col·legi­ats van pre­sen­tar un recurs al Suprem con­tra les deci­si­ons de la JEC rela­ti­ves a la cober­tura infor­ma­tiva de les elec­ci­ons gene­rals del 9-M de 2008, i fou deses­ti­mat. Ara el recurs és al Cons­ti­tu­ci­o­nal. Per això la CCMA al·lega que, men­tres­tant, s'ha de com­plir la llei. Quina llei?

Aquí hi ha el nus gordià del con­flicte: no hi ha cap llei elec­to­ral que imposi una regu­lació sobre cober­tura infor­ma­tiva durant la cam­pa­nya. L'actual llei espa­nyola, la LOREG, només diu tres coses sobre aquesta qüestió: que els mit­jans públics han de res­pec­tar el plu­ra­lisme polític i social i actuar amb neu­tra­li­tat infor­ma­tiva (art. 66); que les seves deci­si­ons es poden recórrer davant la JEC (art. 66), i que cor­res­pon a la JEC la dis­tri­bució dels espais gratuïts de pro­pa­ganda (art. 67). ¿Com s'ha arri­bat a con­ver­tir la JEC en instància regu­la­dora de la cober­tura infor­ma­tiva, apli­cant a la infor­mació les atri­bu­ci­ons pre­vis­tes per a la pro­pa­ganda? Curi­o­sa­ment, l'ori­gen se situa el 1989, quan els par­tits de l'opo­sició de Madrid acu­di­ren a la JEC per garan­tir una dis­tri­bució pro­por­ci­o­nal a RTVE con­tra l'abús rei­te­rat del govern del PSOE en els canals públics esta­tals. L'evo­lució i l'expli­cació d'aquest règim par­ti­tocràtic d'impo­sició a través de la JEC del cri­teri de pro­por­ci­o­na­li­tat (com a subs­ti­tució dels de plu­ra­lisme i neu­tra­li­tat) han estat estu­di­a­des en detall en un arti­cle impres­cin­di­ble de Qua­derns del CAC (número 34: N. Almi­ron, P. Sant­covsky, M. Capurro, Els blocs elec­to­rals als mit­jans públics de l'Estat espa­nyol: una excepció a Europa).

Ara la pro­testa avança posi­ci­ons. Aquests dies hem assis­tit a dos cops d'efecte impor­tants. D'una banda, el con­sell asses­sor de la CCMA, que repre­senta la soci­e­tat civil, ha pres un acord abso­lu­ta­ment en con­tra dels blocs. De l'altra, el Col·legi de Peri­o­dis­tes ha pres la ini­ci­a­tiva d'impul­sar un mani­fest molt dur con­tra els blocs, que va pre­sen­tar al Col·legi d'Advo­cats, i al qual s'han adhe­rit ins­ti­tu­ci­ons, comitès pro­fes­si­o­nals de mit­jans, algun polític i cen­te­nars de pro­fes­si­o­nals, intel·lec­tu­als i artis­tes.

I molts ens pre­gun­tem: no s'està con­ver­tint la cam­pa­nya en un estat d'excepció de la infor­mació elec­to­ral­ment relle­vant? O bé: no assi­mi­len JEC i par­tits la infor­mació a una altra forma de pro­pa­ganda? Però els prin­ci­pals par­tits de l'Estat no en tenen prou: ara pre­pa­ren acords per esten­dre els blocs també als mit­jans pri­vats, inclosa la premsa escrita. Per què no? No seria rao­na­ble d'impo­sar un cert res­pecte al plu­ra­lisme als mit­jans pri­vats? Però als públics el que se'ls ha d'exi­gir és un bon ser­vei a la causa de la lliure infor­mació i del plu­ra­lisme. Així doncs, és la premsa la que va en con­tra dels par­tits? O són els par­tits que no es refien de la premsa ni dels mit­jans públics?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.