Vine a Santa Coloma, ateu!

Tinc un amic que és net, noble, culte, ric, lliure, des­vet­llat i feliç. I a més, un gam­berro voca­ci­o­nal, un dels més grans que he cone­gut. Diu­menge de la set­mana pas­sada es va plan­tar a la Sagrada Família ves­tint casu­lla, mitra epis­co­pal i un nas de pallasso. Va sor­tir a totes les cade­nes, és clar...

Bé, doncs, l'he con­vi­dat a Santa Coloma de Far­ners, però aquest cop la dis­fressa la hi pre­paro jo: rosari musulmà, copa de rata­fia, gel·laba amb el nom de Mahoma, el mateix nas ver­mell... i a la mes­quita falta gent. Una vegada vaig pro­var de par­lar de religió amb l'imam del poble i es va fer l'orni amb ges­tos de no saber ni català ni cas­tellà? Doncs bé: em diu un altre mar­roquí que nanai, que el cas­tellà i tant que el parla! Què està pas­sant, doncs, a Santa Coloma de Far­ners, a la Selva? Com és que l'imam, en comp­tes de pro­moure el diàleg, es tanca com un porc espí si se li acosta un des­co­ne­gut? Per què a l'escola de primària ja es veuen nenes ni tan sols púbers amb vel? El meu amic, que és noble, segur que va pon­de­rar el grau de tolerància del cato­li­cisme i els avan­tat­ges de la visita papal. Tot ple­gat, és clar, no devia sumar prou, i per això va exer­cir el seu dret d'expressió i d'escarni pacífic cap a qui ell con­si­dera un sec­tari i un inte­grista. Bé, Josep M., arri­bada és l'hora de saber si a més d'una sim­pa­tia innata també tens un parell de collons..