Inversions a curt termini

He sabut que a les seus de Con­vergència i d'Unió, ara mateix, s'hi fan cues de gent que se'n vol fer mili­tant. Si les enques­tes no enga­nyen, són par­tits amb futur. La gent veu CiU com un brot verd, amb la mateixa pro­porció que veu tron­to­llar la xarxa ocu­pa­ci­o­nal dels set anys de tri­par­tit. Seria interes­sant saber quina és l'aposta de per­manència a CiU del petit inver­sor. Té una vocació de llarga durada, de 23 anys, com en l'etapa de Pujol al cap­da­vant dels suc­ces­sius governs de CiU? O és més resig­nada i con­for­mista, i ja en té prou amb un parell de man­dats, amb set o vuit anys, el que ha durat el tri­par­tit? Aques­tes altes d'afi­li­ació les hauríem de veure com inver­si­ons a curt ter­mini, espe­cu­la­ti­ves. Fer-ho ara té un punt d'opor­tu­nisme. És clar que, per fer-ho l'endemà del 28N s'ha de tenir molta barra, si ja s'aposta pel cavall que ha gua­nyat. Si es fa l'endemà mateix, l'aposta ha de ser de futur. S'ha de dema­nar l'alta al par­tit que hagi cai­gut de més enlaire, el der­ro­tat més evi­dent, al que no podrà ama­gar uns resul­tats des­as­tro­sos encara que sumi. Pen­seu que l'endemà de la der­rota els par­tits per­de­dors tenen mol­tes bai­xes. Això vol dir que els par­tits pre­mien el per­so­nal que els acom­pa­nya en la tra­ves­sia al desert. L'endemà mateix d'anun­ciar-se el pri­mer tri­par­tit, el que va inves­tir Pas­qual Mara­gall pre­si­dent, era el dia per ingres­sar a CDC o a UDC. Ara fa tuf.