L'escaire
Sèneca Montilla
En una conversa amb Manuel Cuyàs, publicada diumenge en aquest diari, el president Montilla deia que ell no respon a la figura tòpica de l'andalús i que, si de cas, s'avé al perfil de Sèneca. Montilla deia: “Hi ha moltes classes d'andalusos i jo formo part dels que no expliquen acudits ni fan la migdiada ni ballen sevillanes. Jo respondria més al perfil de Sèneca, el filòsof estoic, que també era de Còrdova”. Caram! Montilla respon al perfil de Sèneca? Parlem-ne. És cert que tots dos van néixer en terres cordoveses –amb més de dos mil anys de diferència– i que tots dos van emigrar de joves. Sèneca era més ambiciós perquè la seva destinació va ser Roma, la capital de l'imperi, mentre que Montilla es va conformar d'anar a Cornellà de Llobregat. Allà Sèneca va estudiar filosofia. Més modestos van ser els estudis de Montilla. Aviat, Sèneca va destacar com a gran orador, una qualitat que encara no s'ha revelat en el president. Això sí, Sèneca i Montilla coincideixen a tenir una voluntat ferma i decidida de fer carrera política. A Sèneca, en aquest sentit, el van ajudar molt les dones –no ens consta que sigui el cas de Montilla– entre les quals, en particular, la mare del futur emperador Neró, del qual Sèneca fou preceptor. Després, quan Neró va arribar al cim del poder, el cordovès fou la seva mà dreta durant uns anys. En aquesta privilegiada posició, Sèneca no va perdre el temps i mitjançant la corrupció va acumular una gran fortuna. Aquí tenim la sensació que tampoc no coincideix amb Montilla. Retirat a les seves vil·les, lluny de la cort, Sèneca no es va poder estar de conspirar, al punt d'implicar-se en un cop d'estat contra l'emperador. No va reeixir i Neró li va ordenar que se suïcidés, ordre que Sèneca va complir amb resignació estoica. Per sort, no sembla previsible que Montilla es vegi en un compromís com aquest. I si, dos mil anys més tard, evoquem Sèneca és gràcies a uns escrits molt savis que s'adiuen poc amb la seva complicada vida. Per contra, la posteritat literària de Montilla sembla, ai!, altament improbable.