Candidats patrimonials

La darrera moda de la política és el debat sobre el patrimoni de què disposen els polítics. Si l'han de fer públic o no. En aquest sentit s'han pres una sèrie de disposicions institucionals perquè un polític declari el seu patrimoni abans i després d'ocupar un càrrec. La finalitat és poder contrastar-ne l'augment o disminució i en cas que sigui la primera opció avaluar quina és la font dels nous ingressos per si hi ha hagut apropiacions il·lícites. Corrupció, vaja! I em sembla un bon exercici de transparència. Però la proposta pública del candidat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, desafiant a les planes d'El Periódico la resta de candidats a fer la declaració de béns igual que ell, em genera algun dubte. Estic convençut de la voluntat d'Herrera de lluitar contra la corrupció. Però també crec que fent aquesta exhibició pública busca sobretot mostrar-se com a membre de les classes populars i mitjanes del país. Pis modest al Poble Nou i cotxe de gamma assequible. Estalvis, però justets. La pregunta és si un candidat d'esquerra ha de tenir aquest estil de vida per ser de l'esquerra de debò. Suposo que no. Perquè algun antecessor seu en el càrrec a ICV i candidat com ell en les eleccions llueix un patrimoni gens menyspreable. Els orígens familiars de cadascú són els que són però això demostra que la gent d'Iniciativa no deu ser més o menys d'esquerres en funció del seu patrimoni. I per cert, cal esperar que quan algú més afortunat patrimonialment que el senyor Herrera torni a ser candidat d'ICV mantingui aquest sa costum de declarar als diaris el seu patrimoni. Perquè no era costum de candidats anteriors, tot i que es podia intuir que no vivien malament per la naturalitat amb què ho han mostrat en més d'una entrevista televisiva.