Del segon en avall, ni ‘flowers'
Segurament la majoria d'electors coneixen els candidats principals que aspiren a presidir la Generalitat. Almenys els electors lectors, vull dir la gent informada que viu l'actualitat a través dels mitjans. El seguiment periodístic és tan exhaustiu, amb tantes anàlisis dels detalls més accessoris i tants qüestionaris indiscrets, que coneixem la marca de pasta de dents i la talla de roba interior de tots els candidats. De tots?
Fem una prova. El Parlament de Catalunya està format per 135 diputats. A cada escó, hi aspiren tres, sis, set, deu persones que tenen unes certes possibilitats de ser escollides. Els electors, però, només decideixen els escons de la seva circumscripció, que, d'acord amb els censos d'habitants, es reparteixen així: Barcelona, 85; Tarragona, 18; Girona, 17, i Lleida, 15. Ara ve la pregunta: de totes les llistes electorals, quants candidats coneixeu? Sabeu qui és el segon de cada partit? Si ja teniu decidit el vot, sabeu qui són el tres, el quatre, el set o el quinze de la llista que votareu?
La proporcionalitat dels vots obtinguts i la llei d'Hont dictaminaran qui entra al Parlament de Catalunya i qui no. I l'endemà mateix de les eleccions veurem als diaris els rostres i la biografia dels nous parlamentaris, la majoria il·lustres desconeguts. Mentre els seus caps de fila s'esgargamellaven durant la campanya electoral i eren escodrinyats insistentment per càmeres i micròfons, els altres, del número dos en avall, passaven força desapercebuts, per no dir que no eren enlloc. Diran, però, que han estat elegits pel poble. Doncs no, a la majoria els hauran escollit els mateixos partits. La gent només vota una sigla i un cap de llista.
Això està muntat així. La propaganda electoral ven, sobretot, un logo i una cara. Una de sola. La resta són figurants. El dia que els partits tinguin la valentia d'acceptar les llistes obertes, eleccions nominals o altres procediments en què els candidats no siguin un paquet quasi anònim, potser hi haurà més ganes de votar. O més interès, si és que de debò es vol connectar la gent amb la cosa pública.
