Narcoproblema

La droga és un fenomen devastador. Ho és perquè destrueix vides, la dels toxicòmans. Ho és perquè produeix una bona part de la inseguretat ciutadana que es pateix en una societat. La que provoca el tràfic de drogues i tot l'entorn mafiós que s'hi genera, però també els actes delictius dels consumidors portats per la desesperació de l'angoixa de l'addicció. I ho és perquè produeix estralls en una comunitat. Trenca famílies, però també trenca la convivència, crea marginació en un barri i aconsegueix enfrontaments no desitjats dins la societat en què fa acte de presència. Cal ser clars. La droga és present en totes les classes socials del nostre país, en pobles petits i en grans ciutats. No és certa la bucòlica visió que a pagès (que en diuen a ciutat) tot és ben natural i sa. Hi ha molta droga i també hi ha morts de sobredosi. Com les que es produeixen a moltes barriades urbanes. La droga és present en barris benestants i en els més humils. Però no ens enganyem. El que sí és molt diferent són els efectes i cal que ens preguntem per què són tan diferents. Per què la presència de la droga genera marginalitat en un barri com Trinitat Vella i no a Sarrià, en el cas de Barcelona? La resposta és evident. Hi ha una superposició de problemes. La falta de recursos, la precarietat en l'habitatge i la presència de nuclis narcotraficants provoquen una situació diferent de la d'un barri benestant on la droga és present des de la privacitat. Si els supermercats de la droga estan en un barri i no en un altre no és per casualitat. I per això cal concentrar la lluita policial en llocs com Trinitat Vella. Però en canvi la lluita sociosanitària s'ha d'estendre per tota la ciutat de manera homogènia. Amb equipament per tractar els toxicòmans igual. I saber que la droga és una realitat que no es combat foragitant-la de barri en barri sinó plantant-li cara de manera col·lectiva.