Un fart de gols

Ahir, un bon nombre de columnistes de diaris madrilenys –les edicions dels quals són estatals i personalitzades per a cadascuna de les comunitats autònomes– no es podien estar de referir-se al partit de dissabte al Bernabéu. Així, el madridista Federico Jiménez Losantos considerava el 2 a 6 com una anècdota perquè, explicava, històricament, i per molts altres conceptes, el Real Madrid és superior al FC Barcelona, excepte en futbol. Un altre distingit merengue del món dels articles d'opinió, David Gistau, al·ludia a la gesta d'El Alamo, a la Nit Trista d'Hernán Cortés i als madridistes del carrer que, després de la golejada, van reaccionar posant-se la samarreta de l'equip vençut en lloc d'amagar-la. Èpica i reaccions honorables de molts dels seus seguidors. Gistau acabava d'aquesta manera el seu escrit, que gustosament tradueixo: «Sense deixar de reconèixer l'audàcia de Guardiola, la personalitat del Barça en un camp hostil, i el calibre Magnum de defensors com Piqué, al capdavall el futbol es revela ben senzill: ningú atura, quan estan inspirats i motivats, jugadors que des del bressol van ser cridats a ser els millors. Els té el Barça. No els té el Real Madrid. La resta és retòrica.» El curiós del cas és que cabassos de gols com els de l'altre dia, el Barça ens n'ha regalat més d'un, però cap d'ells ha tingut, ni de bon tros, tant de ressò social i mediàtic. Com si el fet d'humiliar l'equip de la capital d'Espanya a domicili tingués un plus d'heroïcitat afegida, com si immediatament després del partit les mans teixidores de mites es possessin a treballar. TV3, per exemple, així que l'àrbitre va xiular la fi del partit, va començar a tramar una densa xarxa de paraules, imatges, comentaris i records que no sé pas a quina hora de la nit, o de la matinada, es va acabar. Imagino que de manera improvisada, perquè fins i tot en el supòsit, no gens forassenyat, d'una victòria barcelonista normal i corrent, l'espai que li haurien dedicat no s'hauria convertit en l'interminable monogràfic futbolístic que ens van etzibar.