I de ressopó, empanades madrilenyes!

Ahir, els que tenim el bon costum d'esmorzar llegint aquest diari vam córrer el risc d'ofegar-nos ennuegats a causa d'un parell de cites textuals d'Esperanza Aguirre en què deia: «Catalunya necessita més que mai un govern que no es fiqui en la seva llibertat i la deixi viure al seu aire» i «els impostos i l'educació són punts que coarten la llibertat dels catalans». La maquiavèl·lica presidenta de la Comunitat de Madrid desembarcava a la campanya de les eleccions catalanes per fer una proclama independentista? Ebri d'adrenalina gasificada per la pressió arterial, se'm van desfermar tota mena de sospites sobre les habilitats desplegades per Joan Puigcercós durant la seva etapa de diputat a la Villa y Corte i després em vaig malfiar que Mireia Portas, l'Esperanza Aguirre del Polònia, no s'hagués infiltrat a l'acte que el PP celebrava a Roses. Però no: Alícia Sánchez-Camacho, la més o menys real, també era allí per reiterar les seves obstinades sospites sobre el negatiu independentisme d'Artur Mas i per deixar clar que el vot al PP és «l'únic útil per a la Catalunya que se sent espanyola». Finalment, tot havia estat un miratge i res no s'havia mogut de lloc. Bé, alguna cosa sí que s'havia desplaçat fora del seu hàbitat natural: una empanada madrilenya havia aparegut enmig de la campanya catalana.

I no era l'única: minuts després, m'assabentava mitjançant la ràdio que el PSC clouria l'activitat electoral amb un acte central en què, a més a més del presidenciable José Montilla hi intervindrien Carme Chacón, José Luis Rodríguez Zapatero –per una vegada ha acomplert el que va prometre a Catalunya quan va advertir que durant aquests dies el veuríem molt per aquí– i ni més ni menys que Felipe González. Per més sabut que sigui que si l'electorat socialista de Catalunya votés en la mateixa proporció a les eleccions al Parlament que a les espanyoles el candidat del PSC tindria el triomf assegurat, confiar a despertar-lo confegint un cartell amb un Felipe González que pontifica des del passat i un José Luis Rodríguez Zapatero sense credibilitat evidencia també la presència d'una altra gran i variada empanada de regust madrileny.