Dificultats

Si La macarena de Los del Río va ser la banda musical de l'època de Clinton, ¡Qué difícil es hacer el amor en un Simca 1000! té tots els números per amenitzar la d'Obama. Ara que els de Volkswagen fan anuncis sobre els milers de parelles que s'han porquejat en els Golf, els de Chrysler haurien de fer una campanya similar amb la cançó de Los Inhumanos per anar acostumant els clients a haver-s'ho de muntar com els sud-europeus dels anys setanta, que mentre els nord-americans disposaven d'automòbils amples com llits de matrimoni es veien abocats al contorsionisme en els Renault 8, els Seat 850 o els Simca 1000. Model, aquest últim, fabricat per Chrysler, que es va guardar prou de posar al catàleg dels Estats Units un vehicle tan tercermundista però que trenta anys després intenta evitar la fallida venent-hi autos petits copiats dels de Fiat. La decadència de l'imperi automobilístic nord-americà és innegable: s'ha de reconèixer que l'Equip A saltant d'una furgoneta Ducato per atonyinar dolents encara seria creïble, però per més airbags i ABS que posin al 500 hereu del predecessor en petit del Seat 600 no acabo de veure clar que serveixi per fer de KITT en la nova versió d'El coche fantástico.

Ja ho deia la vella, que no es volia morir mai perquè cada dia veia coses noves: Chrysler –de la qual van fugir com de la pesta els de can Mercedes–, aspirant a ressuscitar el Simca 1000 per al seu catàleg de limusines, i General Motors, anhelant que l'alemanya Opel –que va comprar quan estava a punt de petar la Gran Depressió en la qual ara ens emmirallem– acabi per quatre rals a les mans de Fiat, la companyia italiana que fa set anys es volia menjar perquè valia menys que una hipoteca subprime de les d'ara.