Fer del silenci una virtut

Se'n recorden, de l'eslògan de la campanya del PSC fa quatre anys, amb José Montilla de cap de cartell? Fets, no paraules. Evidentment era un joc de paraules, una ocurrència, que pretenia justificar l'escassedat de conversa del candidat i intentava ressaltar el seu perfil gestor, l'anar per feina. Alguns amics socialistes m'han intentat convèncer de les virtuts que tenen els silencis del president. En un món on la comunicació verbal és un dels valors principals, i en política diria que imprescindibles, avui no entenc encara que tinguem un president que no enraona i que aquest defecte sigui projectat per la seva cort com una virtut. Aleshores, encara entenc menys la insistència del PSC pel cara a cara. Per dir què?