Feina rai

Aquesta setmana, votacions, i feina rai a decidir-se. Vaig predir –no calia ser gaire espavilat– que el tema de la independència seria l'estrella de la campanya, més i tot que el de la crisi econòmica, perquè el primer no tenen cap intenció d'emprendre'l, però va bé per encendre una mica una campanya soporífera, que ni amb incendis eròtics no excita, i el segon ningú no sap com s'ha d'afrontar, més enllà de dir “sí senyor” a totes les exigències del capital. A Irlanda es parla de rebaixar els salaris un trenta per cent, en aquesta segona fase que ningú no assegura que sigui l'última, i ja se sap que les orelles de la patronal estan molt globalitzades per a tot el que els convé, de manera que d'aquí a un parell de dies ja els tindrem amb la mateixa murga als nostres estimats Països Catalans

També vaig dir que el fracàs de les darreres consultes per convocar un referèndum independentista havia estat un mèrit polític. A les portes de la campanya electoral, van voler demostrar que els partits polítics manaven i que només amb la indiferència, sense convocar, en tenien prou perquè l'afluència de votants fos mínima. Això no impedeix, al contrari, que la independència, com a jòquer, tingui un protagonisme superior al que havia jugat en qualsevol altre moment: PP, Ciudadanos i Socialistes, en gradació diversa, amenacen que CiU amaga intencions separatistes: CiU dóna a entendre que convocarà alguna mena de consulta, no sobre la independència, si us plau –la deuen reservar per al 2114–, però potser sobre algun tema més eficaç, perquè ells són molt eficaços; ERC es llança de ple a esgarrapar els vots que ja se'ls han escapat cap a l'extremisme monotemàtic de Solidaritat –quin sarcasme, adoptar un nom d'unió per a la disgregació– i Reagrupament –idem, eadem, idem– i crida a qui vulgui escoltar que, si d'ells depèn, l'endemà de les eleccions tindrem referèndum; IC sí que obvia el tema independentista i se centra en la crisi, són els únics entre els parlamentaris que no entren en aquest joc. Feina rai, diumenge.