Qui és partidari d'una societat decent?

Dia després del dia D. Els interrogants s'abaten sobre la ciutat mentre les desigualtats es perpetuen. El fantasma de la por a la immigració ha planat per la campanya d'una manera obscena, com si els treballadors tinguessin la culpa de la situació que hem viscut. Em fa gràcia quan es parla dels de dins i els de fora com si tots no forméssim part del mateix col·lectiu. La raó dels injustos és discriminar. Quan es necessitaven els paletes per construir pisos a preus milionaris i dones per cuidar els nostres ancians als geriàtrics, a tothom li semblava tan bé. En l'actualitat, quan escolto determinats dirigents se'm cau la cara de vergonya. No sé què pensaran de nosaltres tots aquests milions d'aturats, en gran part immigrants, quan, a sobre de patir misèries, han de suportar la ignomínia dels desaprensius. Ningú dels qui tenien opcions d'aspirar a la presidència s'ha mostrat prou valent per exigir silenci als qui imputen als pobres la responsabilitat de la crisi que patim. Potser per aquesta hipersensibilitat davant les paradoxes, m'ha agradat especialment l'assaig d'Avishai Margalit, La sociedad decente. Professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem, Margalit exposa la seva filosofia moral a través d'una premissa on es planteja si una societat civilitzada, decent, és aquella en què les seves institucions humilien les persones mitjançant la jerarquia i els ciutadans s'humilien els uns als altres. En aquest sentit, la nostra no és societat decent perquè permet la sospita o la queixa explícita cap als desafavorits. Margalit recupera Norbert Ellis quan afirmava que l'home modern s'havia fet a partit de canvis petits, com per exemple els coberts per menjar o els espais íntims per controlar les secrecions i no fer-les en públic. Això ho hem aconseguit, però les arbitrarietats de base cada dia s'exhibeixen amb més impunitat. Els camins es bifurquen i cal educar o reeducar-nos cap al respecte i la igualtat. No és una tasca fàcil, però si no la fem acabarem dins una societat primitiva, segurament més injusta que l'actual.