El xantatge (II)

Els polítics que governen els estats –fins i tot els socialdemòcrates– s'ajupen davant la dictadura del mercat de capitals i hi sacrifiquen no solament els principis, també el benestar dels seus països. Com si no hi hagués cap altra solució. Com si la llei dels mercats fos única i absoluta, fatal i inevitable. Hem vist la resposta dels ciutadans francesos, amb un seguit de vagues generals que no van impedir que els representants del poble aprovessin, a l'Assemblea Nacional, l'increment de l'edat de jubilació. Hem vist la resposta dels estudiants anglesos, que s'han convertit en una mena d'avançada de la rebel·lió a les illes contra les mesures econòmiques que ha pres el govern de Cameron i que van en el mateix sentit que arreu d'Europa. Hem vist vagues i protestes a Grècia i a Irlanda, els països que ja han pres les medecines més severes prescrites pel capitalisme, o en aquells que són a punt de prendre-les, com Portugal. A l'Estat espanyol hi va haver una jornada de vaga general. Però totes aquestes mobilitzacions populars no aturen pas la política que s'ha decidit aplicar des d'instàncies que superen de molt els organismes democràtics de cada país. Els governs s'han convertit en una corretja de transmissió d'aquella política supraestatal i no democràtica. Els governs acaten les ordres, les converteixen en llei i les inscriuen en els respectius butlletins oficials. Tot es presenta com una necessitat ineludible, com una política inevitable i encara gosen girar el mitjó i tenen la barra d'aparentar que la desgràcia és un gran bé, una solució benèfica per als problemes econòmics, un remei a partir del qual sortirem de la crisi. A aquests polítics que s'han posat de la banda del capitalisme global, com si no hi hagués cap altra possibilitat, que reverencien els especuladors, que fan allò que els manen, que obeeixen la dictadura de la riquesa i que no dubten a rebaixar les condicions de benestar dels seus ciutadans encara sembla que els haguem de donar les gràcies. Doncs bé, no pateixin, els les donarem tan aviat com puguem.