Patrimoni material

“Juntament amb el conseller Tresserras vam ser rebuts pel president del Parlament de Kenya, Kenneth Marende, amb qui vam mantenir un contacte oficial. Entrar a la sala d'audiències i veure la senyera copresidint l'acte oficial amb la bandera del país que et rep, en aquest cas la de Kenya, sempre fa il·lusió. Kenya és un país emergent a l'Àfrica i, a part d'una potent destinació turística, en poc temps s'ha convertit en un atractiu pol d'inversió i d'atracció empresarial. Així ho vam constatar amb el president Marende, i sabem que hi ha necessitat d'explotar noves vies de futur”. Aquestes són les impressions que el president del Parlament, Ernest Benach, explicava el 17 de setembre al seu bloc sobre el seu viatge a l'Àfrica. Podria haver-hi afegit –si més no, per evitar que algun/a empresari/a atret/ta per aquesta propaganda inversora acabi a la garjola– que en aquest país l'homosexualitat està prohibida, com va deixar clar ahir el seu primer ministre, afirmant que es detindrà els que siguin descoberts i que és una bogeria que un home s'enamori d'algú del seu mateix sexe en un país on hi ha més dones que homes. No li convenia dir-ho perquè era a Nairobi per fer la pilota a qui calgués per aconseguir que els castells fossin declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat engruixint –juntament amb el flamenc, la dieta mediterrània i el cant de la Sibil·la– una llarga llista monumental i folklòrica a la qual tothom vol apuntar-se amb l'esperança d'aconseguir un objectiu ben material: augmentar el patrimoni amb els diners dels turistes que atraurà el certificat de la Unesco.