Espietes

La nova filtració de documents secrets i confidencials dels Estats Units a la xarxa ha fet que alguns, no sé si molts o pocs, s'hagin posat les mans al cap. Es veu que els ambaixadors nord-americans en diferents països i estats, entre els quals l'espanyol, es dediquen a enviar missatges al seu govern, amb còpia a la CIA, sobre afers domèstics. On s'és vist?, s'han preguntat, escandalitzats, els de sempre: una ambaixada espiant!

I doncs què s'esperaven? Potser sí que es pensen que una ambaixada és un lloc on només es tramiten visats, s'acorden bons negocis i es reparteix propaganda turística. Una ambaixada, com un consolat, fa tot això, però a més vetlla pels interessos del seu país. És a dir, que si s'han de fer comentaris sense embuts o alguna feina d'espionatge discret, es fa i avall. O és que es creuen que aquesta expulsió periòdica d'espies dels Estats Units i de Rússia són bromes entre gent de la diplomàcia?

L'espionatge existeix, i el cert és que molts dels documents que ha filtrat Wikileaks aquesta setmana no diuen res, o gairebé res, que no sabéssim, ja. Els Estats Units no volen un Iran nuclear? És clar. Que consideren que el PP es va ensorrar per haver gestionat malament l'atemptat de l'11 de març? També. En tot cas, els que se sorprenen del fet que les ambaixades facin d'espieta és perquè són de països les ambaixades dels quals o espien molt discretament o bé no espien gens. I així els va, que s'assabenten de les ofertes d'adquisició a les seves empreses per un grup estranger deu minuts abans que passin. I encara gràcies.