Un full blanc contra el llibre

El 2-6 de fa dues temporades al Bernabéu va ser el resultat d'un partit boig, obert de bat a bat, espectacular en els guarismes i encara curt en el marcador si es recorda que el porter del Madrid va ser el millor del seu equip. No tan cridaner, però encara més transcendent, va ser el 0-2 de l'any passat, una delícia que segurament la història no recordarà com es mereix pel fet de quedar entremig de dos resultats de llegenda. En el partit que decidia la lliga, lliçó magistral de control absolut del joc i resolució justa en els moments oportuns. El 5-0 de dilluns, la lectura de la tesi doctoral més sublim d'un equip que fa càtedra de més coses que del joc de la pilota. El Madrid de la paraula prepotent, apallissat de cap a peus pel llenguatge del futbol que parla al camp, amb la humilitat de qui no ha perdut de vista l'autèntica pedra filosofal del futbol: això està muntat com una indústria, però l'essència continua sent l'artesania. Cada peça s'ha de fer a mà i haver-ne fet mil no garanteix que surti bé la següent, que caldrà tornar a tractar com si fos única. Guardiola va dedicar el triomf a Rexach i Cruyff per haver implantat al Barça aquest model de futbol, i encara hauria pogut anar més enrere en el temps, perquè Cruyff no inventa, importa com a tècnic el que ja havia conegut com a jugador. El fet important, però, és que el present no està marcat per la inèrcia d'una cultura, que seria demostrar que el llibre està après, sinó per l'autosuperació, que són les ganes de continuar escrivint el llibre. Per això la lliçó del Barça al Madrid supera cada any l'anterior. Al llibre blaugrana, el Madrid hi oposa cada any un full en blanc amb una fórmula màgica diferent. De l'àlbum de cromos a l'entrenador vedet, ho han provat tot. Si haguessin acceptat l'hegemonia del Barça com a natural, en comptes del full que estripen cada any, tindrien unes quantes pàgines del seu llibre. Que per molts anys continuïn tenint pressa.