Felicitats, Pippi!

Ana María Matute ha aprofitat el seu merescudíssim premi Cervantes per tornar a criticar la banalització de la literatura infantil i aquesta insana tendència a la correcció política que ha descafeïnat la nostra vida i –sacrilegi!– la dels nostres menuts. Admiro ferventment la Matute com a fidel lectora seva, però també per la tossuderia que ha demostrat en aquesta batalla per defensar el món de la fantasia de les faixes pròpies del món real. Crec que el primer objectiu dels contes infantils ha de ser fer somiar els nens, després ja vindrà la transmissió de valors, l'educació, etc.

Per això he de reconèixer que prefereixo la sueca Pippi Langstrum al nostre catalaníssim Teo, “que és un nen molt eixerit, oh i tant!”. Eixerit, bon nen, sense sortir mai de la norma, tan ben educat, sempre donant exemple. I la casualitat ha volgut que mentre la Matute reivindicava que la literatura per a nens sigui transgressora, que si el llop ha de ser dolent, doncs que ho sigui…, resulta que Google em fa saber que la meva estimada Pippi Langstrum ha fet seixanta-cinc anys. (Com que és sueca ja deu estar jubilada i sense patir per la pensió). L'excèntrica nena pèl-roja va trencar tots els motllos: allunyada del model que havia creat fins aleshores la literatura infantil de la nena de bon cor, educada i tímida, Pippi és agosarada, esbojarrada, valenta, forta, lliure, poc convencional…, una nena que no dóna importància al seu aspecte físic ni als vestits, que més aviat és desordenada i no gaire polida, que no somia ni espera casar-se amb un príncep. Pippi, quan sigui gran, vol ser pirata. La noia de les trenes enravenades trenca contínuament les normes: posa els peus damunt del coixí, diu mentides, comença a menjar si té gana abans que ningú li doni permís… Segurament no és un model a seguir, però és una protagonista fantàstica, divertida, que no s'assemblava a cap de les nenes que coneixíem. I la seva autora va tenir el detall de donar-li uns amics, Tommy i Anika, que eren “normals”, perquè les criatures que no es decidien a voler ser com la Pippi tinguessin algú amb qui identificar-se.

Vull felicitar de tot cor la rebel nena sueca pel seu aniversari, i per fer-ho m'acabo d'afegir al grup de Facebook Jo també vaig somiar ser la Pippi Langstrum.