La contra
Contra la immoralitat
L'activista nord-americà en contra la pena de mort Dave Atwod parla a Barcelona de l'horror dels condemnats que viuen al corredor de la mort
“He vist executar una persona i us asseguro que és molt dur”, va explicar ahir Dave Atwood, que el 1982 va fundar la Texas Coalition to Abolish the Death Penalty. L'activista nord-americà en contra de la pena de mort va recordar ahir la seva amistat amb un dels molts presos a qui va ha conegut al corredor de la mort. Es deia Dominique Green i va acabar sent executat el 2004 a Texas, el 26 d'octubre: “Ell estava amb un grup d'amics quan hi va haver uns aldarulls, es va disparar una arma i va morir un home. Eren tres africans i un blanc. Els dos africans més grans van ser condemnats a cadena perpètua. En Dominique, que era el més jove, va acabar sent executat. El blanc, ni tan sols va anar a la presó”.
Segons Atwood “és desproporcionada la gent que hi ha al corredor de la mort que és pobre o de minories ètniques i que han estat víctimes de la violència de petits”. “En Dominique, a qui vaig acompanyar fins a l'últim minut de la seva vida, havia estat maltractat de petit. La seva mare el maltractava i el seu pare els va abandonar. Però és que la seva mare també havia estat una víctima de la violència des de petita”, va dir Atwood. Ahir va assegurar que “el dia que el van matar, quan amb la mare ja s'havien reconciliat i perdonat, fins i tot la família de la víctima va acudir a les portes de la presó per demanar clemència”. No n'hi va haver.
En Dominique Green va ser el primer pres en el corredor de la mort que va mantenir correspondència amb membres de la comunitat laica de Sant'Egidio, que des d'aleshores no ha deixat les campanyes de sensibilització al món per l'abolició de la màxima tortura. Arran d'aquella relació el 2001 van instaurar el 30 de novembre per celebrar la jornada mundial Ciutats per la Vida/ Ciutats Contra la Pena de Mort, en memòria del dia de 1786 en què el Gran Ducat de Toscana es va convertir en el primer estat europeu a abolir la pena de mort. Ahir Barcelona va ser una de les 1.300 ciutats que van encendre al vespre un edifici emblemàtic, la façana del palau del Tinell, per afegir-se al clam mundial en contra de les execucions. Una hora abans, en Dave Atwood deixava amb el cor encongit el nombrós públic que l'escoltava a la Reial Acadèmia de les Belles Arts.
