Mes de desembre
El desembre és un mes important. És el mes dels acabaments, i per tant, dels balanços. I això d'acabar les coses ens du a pensar en les veritats postremes, en coses tan solemnes com la mort. Encetem agenda. Esborrem les persones que ens han deixat; és impossible no pensar en la precarietat dels nostres dies. Per això ofeguem uns temes tan greus amb el xampany i les campanades? Molta gatzara per fora, i per dins interrogants i la formulació de desitjos de major fondària. Desembre és també el mes que obre les portes a l'hivern. Un temps dur, fred i fosc, que s'adiu al pessebre, un món recollit, el món dins de casa i a la mida del nen que neix a la cova de Betlem. Pietosament, n'accentuem la foscor perquè els estels brillin més i la tènue llum de la cova destaqui en el paisatge nocturn. Però per als colomencs desembre és el mes de santa Coloma. Hi ha altres sants més “importants”, un sant Joan de la Creu, l'home de la Nit fosca i de bellíssimes poesies; hi ha sant Joan evangelista, l'apòstol estimat de Jesús, i el candorós Esteve i, evidentment, els Sants Innocents. Els recordo tots, aquests sants. Però santa Coloma des de fa més de mil anys és la nostra santa. Una noieta que va morir sense entendre per què la condemnaven a mort, quan no feia altra cosa que defensar un ideal que la feia feliç. Bell record per acabar l'any: viure cercant la felicitat.
