Guerra civil

Entretinguts i enderiats per la campanya electoral, no ens ha llegut fins ara de comentar unes imatges de l'àmbit internacional que ens han cridat fortament l'atenció: les escenes de guerra pels carrers de Rio de Janeiro. No exagerem: eren escenes de guerra tant en sentit estricte com simbòlic. Carros de combat, tirotejos amb fusell carrer per carrer, cantonada per cantonada, avenços, retrocessos. Passava al Brasil, però les imatges no eren diferents de les que ens hem vist en d'altres indrets del món on hi ha conflictes oberts. Quan les forces estatals –policia, policia militar i militars que menaven els tancs– van anihilar la resistència i van arribar a dalt de tot dels pendents per on s'estén la favela anomenada Complexo Alemao, van hissar-hi la bandera brasilera. És el gest més inequívoc i universal de la conquesta bèl·lica. Tota una proclamació que defineix la dimensió autèntica dels fets. Hissaven la bandera brasilera a Rio, com un acte de reconquesta. Quina era, aleshores, la bandera dels rebels, que la informació internacional enllesteix amb el concepte de bandes de narcotraficants? Són només delinqüents i pinxos de barri, o són alguna cosa més en el món dels milions de pobres i desposseïts, de gent sense possibilitats ni esperances que malviu pels turons de Rio? Cal tenir present que aquestes escenes de guerra civil han tingut lloc pocs dies després d'unes eleccions que han estat un triomf de Lula i de la seva successora. Aleshores vam sentir grans elogis al progrés econòmic del Brasil i als avenços que ha aconseguit Lula contra la pobresa i les desigualtats, aquesta xacra que ha tenallat el Brasil i li ha impedit d'arribar a ser el poderós país que podria ser. Bufaven vents positius i democràtics i llavors han arribat les imatges de guerra en una ciutat que ha d'acollir uns Jocs Olímpics i un Mundial de Futbol d'aquí a pocs anys. Precisament per això s'ha de fer neteja, hem sentit dir. Sovint ens expliquen que països com Brasil i Mèxic van pel bon camí, com si el so dels trets fossin només una anècdota, res, una remor de fons.