Temporada alta

Tretze de novem­bre. Humor mar­roquí al Tem­po­rada Alta amb l'artista Saïd Naciri. Tea­tre de Salt ple a ves­sar de nous cata­lans. Si la tra­ducció simultània no ens tra­eix, el graciós comença elo­gi­ant una pare­lla magri­bina que ha cone­gut a Cata­lu­nya i que ha sabut “man­te­nir a tota costa els cos­tums i tra­di­ci­ons del seu país”. Quin país? El Mar­roc, és clar. Tot seguit ataca a fons el seu govern, avisa que no es ficarà amb la religió “perquè és el millor que tenen els mar­ro­quins” i tot seguit, salta la perla. “Un dia el minis­tre ens va dir que teníem molt petroli al subsòl. Jo ja m'ima­gi­nava com trac­taríem els espa­nyols que ens arri­bes­sin en pas­tera...” Grans aplau­di­ments quan imita les coces i tre­pit­ja­des de cap a un ima­gi­nari foras­ter que desem­barca a la costa mar­ro­quina... Per aca­bar incita a can­tar l'himne del Mar­roc. El vers final (“Al·là, Pàtria i Rei”) fa embo­gir la pla­tea. Mira, mira quants joves pugen a l'esce­nari per retra­tar-se amb l'ídol i amb una pan­carta de “Sàhara mar­roquí”...

Bufa, no sem­bla pas que hi hagi gaire volun­tat d'inte­gració, oi? Ni que tin­guin gaire bona opinió de la soci­e­tat d'aco­llida... He espe­rat a escriure a la clau­sura del fes­ti­val perquè no seria just que un espec­ta­cle com aquest qüestionés l'excel·lent feina del direc­tor de Tem­po­rada Alta. Però Déu n'hi do! (ui, perdó, volia dir “Al·là”, el millor que tenen...)