Geometria variable contra oliveres

El tri­par­tit de Mara­gall, Carod i Saura va sor­gir del labo­ra­tori de les esquer­res en el món muni­ci­pal. Els pri­mers pac­tes entre PSC, ERC i ICV es van fer als ajun­ta­ments i a la tot­po­de­rosa Dipu­tació de Bar­ce­lona. Eren les oli­ve­res muni­ci­pals com a con­trapès a la Gene­ra­li­tat de Pujol. El tri­par­tit entre Mara­gall, Rahola i Vintró dibui­xava el 1995 un esce­nari que el 2003 es con­cre­ta­ria al Tinell per fer el salt a la Gene­ra­li­tat i que el 28-N es va ensor­rar defi­ni­ti­va­ment.

Els soci­a­lis­tes, en crisi pro­funda, tor­nen a con­fiar en la seva mus­cu­la­tura local de cara a les muni­ci­pals del 2011. Els futurs líders sor­ti­ran, diuen, d'entre els alcal­des, que inten­ten posar ordre en la bata­lla entre cata­la­nis­tes i mon­ti­llis­tes. Els repu­bli­cans ajor­nen el seu congrés fins pas­sa­des les muni­ci­pals, con­fi­ant que el tsu­nami con­ver­gent no els escom­bri d'ajun­ta­ments, con­sells comar­cals i dipu­ta­ci­ons amb la mateixa virulència que al Par­la­ment. ERC es va equi­vo­car quan va dila­pi­dar l'equi­distància amb els últims pac­tes muni­ci­pals. Després de fer Mon­ti­lla pre­si­dent va tor­nar a posar tots els ous al mateix cis­tell, el del PSC, a les dipu­ta­ci­ons de Bar­ce­lona, Lleida i Girona i un munt de viles i ciu­tats del país. Para­do­xal­ment, ara repu­bli­cans i soci­a­lis­tes desit­gen que la pata­cada del Par­la­ment no els minvi als ajun­ta­ments.

En canvi, CiU pre­veu que l'enver­ga­dura del tsu­nami serà encara major a les muni­ci­pals, i els alcal­da­bles naci­o­na­lis­tes de ter­ri­to­ris fins ara con­si­de­rats hos­tils albi­ren un tomb pos­si­ble. Els tri­par­tits pas­sa­ran a la història tal com els hem cone­gut. Hi haurà bipar­tits PSC-CiU, pac­tes d'eix naci­o­nal CiU-ERC o d'eix dreta-esquerra CiU-PP, o tri­par­tits soci­o­ver­gents de PSC i CiU amb una ter­cera força. Algun tri­par­tit vell d'esquer­res que­darà, però la geo­me­tria vari­a­ble que Artur Mas pretén apli­car com a nou pre­si­dent –almenys fins a les elec­ci­ons espa­nyo­les– es mul­ti­pli­carà al món local. Fa qua­tre anys, un tri­par­tit CiU-ERC-ICV es va coure sense èxit a Girona ciu­tat. Qui sap si aquest o altres pac­tes fins ara ini­ma­gi­na­bles arri­ben els pro­pers mesos a taula després d'una cuina de qua­tre anys.