La cadira buida del Nobel de la Pau
Avui, a l'ajuntament de la ciutat d'Oslo, el comitè Nobel lliura el premi de la Pau 2010 a un home absent, representat per una cadira buida.
El guardonat, l'escriptor i dissident polític xinès Liu Xiaobo (55 anys), està empresonat al seu país, complint una pena d'onze anys per haver demanat reformes polítiques i llibertats democràtiques.
Amb el premi d'enguany, que ha enfurismat les autoritats de Pequín, el comitè Nobel noruec, que és el que atorga els premis de la Pau, es distancia de la seva polèmica tradició d'homenatges als poderosos, exemplificada per la concessió del premi del 2009 al president nord-americà Barack Obama quan aquest feia només un curt període que ocupava el càrrec. I reprèn una altra tradició molt més rara, com la que va atorgar el premi de 1935 al dissident antinazi Carl von Ossietzky i va premiar, els anys 1975 i 1991, el científic soviètic Andrei Sakhàrov i la dissident birmana Aung San Suu Kyi. En els moments de rebre el prestigiós guardó, tots tres estaven privats de llibertat, igual que els seus respectius països, i en la mateixa situació en què ara es troba Liu Xiaobo després d'una trajectòria de més de 21 anys demanant el canvi democràtic al país més poblat del món, que s'entreveu ja com la superpotència dominant del segle XXI.
La reacció de Pequín a la concessió del Nobel de la Pau a Liu Xiaobo ha estat d'una miopia que desmenteix la suposada astúcia d'uns dirigents que, en dues dècades, han aconseguit sortir del subdesenvolupament per assolir una de les posicions dominants del món posterior a la guerra freda.
En qualificar els membres del comitè Nobel noruec de “pallassos” i en pressionar els altres països perquè boicotegin la cerimònia de concessió del premi, els dirigents xinesos han demostrat que no només s'equivoquen de circ, sinó que no són congruents amb la suposada “harmonia” que pretenen promoure amb la seva política.
La cadira buida a l'ajuntament d'Oslo és avui un testimoni eloqüent dels seus errors.
