Mossos d'estrella

Com seria la policia catalana en un estat independent? Acaba de sortir un document del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, de l'incansable Miquel Sellarès, que no ho planteja exactament així, però que s'hi encamina. Com ha de ser una força d'ordre que es vulgui nacional, com ha d'esgotar les atribucions que li permet l'Estatut vigent i com les pot fer créixer en una perspectiva de país?

L'actual cos de policia es deu, en bona mesura, a la perseverança del mateix Sellarès, que ja des dels anys vuitanta, en un entorn ben poc amigable, va defensar i va aconseguir una fita que avui en dia ens sembla inqüestionable. En bona part, la sobirania que avui tenim, poca o molta, es visualitza en l'autoritat prou gràfica dels mossos al carrer. Tots sabem que l'autoritat o es veu o no és tal autoritat; i això ho devem en gran mesura a la lucidesa d'en Sellarès.

Els darrers anys s'ha produït una certa crisi d'autoritat dins i fora del cos, que ha afectat el nervi d'aquesta institució; no n'ha estat aliena, aquí, la incomoditat del conseller Saura i d'Iniciativa a l'hora de fer-se càrrec de la criatura. Ara el CEEC recomana que es rellanci la institució en diversos aspectes. Més enllà d'esgotar les previsions, es reivindica la maduresa de la policia i la seva normalització. Només li falta dir, a l'estudi, “com si fóssim estat”, però els que coneixem en Sellarès li sabem endevinar aquesta frase.

Les aspiracions que es recullen indiquen, amb força precisió, com seria una policia de la Catalunya independent. Hi hauria una intel·ligència policial pròpia, per exemple, la qual cosa és bàsica per a la defensa d'un estat. Les promocions serien internes, i no pas per transfusió de cossos veïns; es crearia una autèntica xarxa de relacions internacionals amb l'Europol i la Interpol; i es treballaria cap a l'excel·lència formativa a través d'una universitat de seguretat pública.

A mi només em grinyola una mica el nom de la universitat de polis, però deu ser perquè estic ple de prejudicis. En la resta de propostes, hi veig una capacitat d'anticipació que sempre se'ns ha escapat a la majoria dels catalans, i que en canvi Sellarès ha sabut mantenir i posar al servei del país. Els que volem un país d'estrella hem de voler uns mossos d'estrella, tant en eficàcia com en autoritat; cal que ens ho prenguem seriosament i que hi comencem a treballar des d'ara. Al capdavall, una proclama de sobirania no deixa de ser la instauració d'un nou ordre –que algú haurà de mantenir.