Torre de control
Els controladors són un invent prodigiós del govern espanyol. Al pobre ZP ja no li quedaven homosexuals per casar, ni podia fer tornar els legionaris del desert per acontentar la massa progre. Per si això fos poc, els europeus li havien prohibit regalar xecs al poble a canvi de vots: the party is over. Ara que el cel és net podríem intentar veure-hi clar. L'afer dels controladors ha estat l'estricta invenció d'un president incapaç de cohesionar la seva massa tradicional de vot, un mandatari sense fons però ben murri que ha optat justament per l'opció contrària: inventar-se un llinatge de privilegiats i estimular la solidaritat entre les seves aparents víctimes.
Fa setmanes, la majoria d'espanyols no sabia de l'existència d'aquesta professió ni cap de les seves condicions laborals. Efectivament, els controladors gaudeixen d'un estatus sindical únic, però és una mostra de cinisme majúscul que qualsevol partit espanyol s'espolsi la responsabilitat d'aquesta situació. Els governs demòcrates espanyols han creat aquest monstre dit Aena, li han donat carta blanca, i ara s'estranyen que als controladors els agafi mal de panxa (col·lectiu i simultani) quan els disparen el quart reial decret en un any. Aquí tothom ha desafinat; els controladors ens han tractat d'idiotes, negant una aturada absolutament orquestrada, i calibrant malament l'impacte que tindria el seu estirabot. Però el govern coneixia perfectament les conseqüències del seu alçament.
Aquí tothom ha jugat amb les vacances del poble, no fotem; que una casta ho faci per mantenir els seus privilegis no m'escandalitza gaire (de fet, els controladors han fet allò que fa temps era una vaga real; quelcom ben allunyat d'aquests dies festius dissimulats que organitza la burocràcia sindical per justificar-se), però que un govern jugui a deixar la gent a l'aeroport amb l'únic objectiu d'augmentar-los l'ànima proletària i el ressentiment fa venir arcades. Avui ningú comenta que ZP hagi privatitzat Aena i Loterías per fer calaix ràpid. Tothom parla d'una gent que, de moment, havia fet molt bé la seva feina, i que per a la majoria de nosaltres s'amagava silent a la torre de control.
