La refundació d'ERC

Davant el desastre electoral que ha sofert ERC, cal una profunda reflexió i, fins i tot, una refundació del partit. No és el moment de llepar-se les ferides i menys de donar-se la culpa els uns als altres. Tampoc no és el moment de mirar enrere.

Suggereixo alguns punts de reflexió per fer passos endavant.

Primer: acceptar ras i curt que la reedició del tripartit va ser un error estratègic greu. Així com el primer acord amb Pasqual Maragall com a president –Maragall havia guanyat en vots les eleccions– es pot considerar com a positiu, el 2006 no té justificació pactar i fer president José Montilla, persona que havia fet el llit a Maragall.

Segon: superar d'una vegada per totes les lluites caïnites dins el partit. Fa anys que Esquerra té una ànima antropòfaga. Fa massa temps que Esquerra va deixant cadàvers polítics a tort i a dret. És urgent, per tant, un canvi radical en aquest sentit. Si no, possiblement passarà a ser un grup residual i insignificant a la política catalana.

Tercer: un cop superats els dos primers punts, cal que Esquerra plantegi un full de ruta cap a la independència. No és suficient tenir l'objectiu clar. Els camins que porten a un estat propi han d'arribar amb nitidesa a la ciutadania.

Quart: per últim, ERC ha de fer un esforç per acostar-se a tots aquells grups, plataformes, associacions i partits independentistes i aglutinar una coalició per presentar-se junts a les eleccions. És clar que si l'independentisme es presenta a les conteses electorals per separat, difícilment reeixirà. Per això és molt important que ERC, com a partit més consolidat, mogui fitxa i posi tota la seva imaginació i generositat per assolir aquest objectiu. Serà complicat, s'hauran de superar molts recels, però crec que és l'únic camí.

Les eleccions municipals poden ser el moment idoni per assajar en pobles i ciutats una coalició independentista.