L'euro necessita una solució ràpida
Fa unes setmanes es va materialitzar un paquet de rescat per a Irlanda de 85.000 milions d'euros. Semblava que després de la mesura els mercats s'havien de tranquil·litzar però malauradament no ha estat així. Les primes de risc segueixen altes i fan que els tipus d'interès que han de pagar alguns estats de la perifèria d'Europa per col·locar el seu deute públic segueixin a nivells molt elevats. És el cas de Portugal i d'Espanya, però també d'Itàlia o fins i tot Bèlgica. Nivells massa elevats perquè sigui possible pagar aquest interès per a quantitats gaire més grans que les que ja s'han hagut de col·locar en les presents circumstàncies. És a dir, que seguim immersos en la crisi de deute públic iniciada el març d'aquest 2010 i no s'ha trobat encara la solució definitiva.
Com el lector haurà observat en articles anteriors crec que la moneda única europea és viable i fins i tot desitjable des del punt de vista econòmic i polític. Però amb la mateixa contundència he de dir que crec que aquesta crisi està durant massa. No s'està gestionant bé i no hi ha un lideratge ni uns objectius clars. En algun moment de la crisi hi ha hagut comportaments especulatius de determinats inversors, però a hores d'ara és molt possible que els títols de deute s'hagin de vendre a tipus molt alts simplement perquè els inversors s'estan espantant per la mala gestió de tot aquest procés i busquen destins més segurs. Davant l'evolució de la crisi i l'actuació de les parts implicades començo a pensar si tots plegats no estan jugant amb foc. I finalment l'euro en podria sortir escaldat. O socarrimat fins a deixar d'existir. Per fugir del foc només queda la solució d'apagar l'incendi. I al més aviat possible. Cal trobar una solució definitiva i creïble al problema. Però quines són les possibles vies d'actuació?
Una possible solució seria augmentar la quantitat prevista en el Fons Europeu d'Estabilitat Financera creat arran de la crisi grega. La quantitat d'aquest fons ha permès rescatar l'economia irlandesa i permetria fer una cosa similar amb la portuguesa si ho necessités. Però quedaria curt si la necessitat d'un rescat s'estengués a l'economia espanyola o a la italiana. El problema és que aquesta línia d'actuació podria resultar contraproduent. En lloc de tranquil·litzar els mercats els donaria el senyal que es considera probable la necessitat d'un rescat d'aquestes economies i produirien moviments als mercats que acabarien fent necessari el rescat que es pretén evitar.
Una altra via d'actuació és que el BCE continuï amb una línia de compra massiva de títols esperant que les pressions vagin disminuint. L'inconvenient és que amb aquesta mesura només es posa un pedaç. Si els mals de la zona euro fossin de liquiditat sí que seria la solució. Quan en els darrers anys hi ha hagut problemes de liquiditat el BCE ha intervingut correctament per solucionar-los. Però el BCE no pot solucionar els problemes de solvència d'alguns estats o d'algunes entitats financeres simplement imprimint bitllets per comprar deute.
Hi ha una solució que al meu entendre podria ser la més útil: la creació d'un bo europeu. Evidentment hi ha fortes reticències per part de França i Alemanya a la creació d'aquest anomenat eurobo perquè podria suposar un incentiu per a un menor rigor fiscal en els països de la perifèria o la possibilitat que els ciutadans dels seus països acabessin pagant els deutes dels d'altres països. Però es tractaria de trobar el disseny adequat perquè aquests incentius no es produeixin i en canvi es doni la solidesa necessària al mercat de títols de deute de la zona euro.
Fa pocs dies Jean Claude Juncker, primer ministre de Luxemburg, i Giulio Tremonti, ministre d'Economia d'Itàlia, van fer una proposta creativa i reflexionada de creació d'aquest bo europeu. Consisteix a crear una agència de deute europeu amb uns fons equivalents al 40% del PIB de la zona euro, que substituís l'actual Fons Europeu d'Estabilització Financera. Aquesta agència podria comprar la meitat del nou deute que emetés cada país de la zona euro, i en circumstàncies greus podria arribar a comprar la totalitat del deute d'un país. A més, l'agència intercanviaria bons actuals pels nous bons europeus. En principi l'intercanvi es faria al valor d'un euro per euro, però s'aplicaria un descompte per a països que veuen com el seu deute és menys valorat als mercats. Aquest descompte obligaria els països a controlar el seu dèficit públic per tal de fer-lo, el descompte, el més petit possible.
En l'actualitat els compradors de bons de països de la zona euro observen que el mercat secundari està pràcticament paralitzat i són conscients que s'hauran de quedar els bons fins que arribi el moment de l'amortització. Com a compensació demanen tipus molt alts. Amb la creació d'aquest bo europeu i la corresponent agència això deixaria de passar i s'aturaria la crisi del deute a la zona euro i es posarien les bases per crear un mercat de deute públic europeu sòlid. Hi ha més aspectes positius; l'aplicació de descompte en la conversió de bons actuals per bons europeus obligaria els bancs a acceptar algunes pèrdues en cas de tenir bons de països amb menys solidesa, la qual cosa contribuiria a millorar la transparència dels balanços del sistema financer europeu.
Alemanya i França s'han oposat fins ara a la idea del bo europeu. Però si aquest es dissenya de tal manera que garanteixi que els incentius no seran perversos i es promou alhora la disciplina fiscal i la solidesa del mercat de bons a Europa poden canviar d'idea. Sobretot si s'acaba creant un mercat de deute d'àmbit europeu amb la mateixa solidesa i liquiditat que l'americà. Fins i tot, la cancellera alemanya podria convèncer la seva opinió pública i el que és més important, els tecnòcrates del Bundesbank i els banquers del seu país, de les virtuts d'aquesta solució.
