Opinió

PLAÇA MAJOR

Argumenta

Si dues persones en una editorial petita han estat capaces de moure una massa tan colossal, tal vegada, a més d'aquestes reflexions publicades, ens han ofert una paràbola de les possibilitats reals de la cultura catalana

Moltes vegades s'ha considerat l'assaig com el gènere literari que certifica la maduresa d'una cultura. Fa uns quants anys, Francesc Foguet i Mireia Sopena van planejar una gran reflexió sobre el país recent –del 1975 fins a l'actualitat– i sobre les perspectives de futur. El primer llibre d'Argumenta, El (des)crèdit de la cultura, va aparèixer l'any 2005 i enguany es completa la sèrie de dotze, cadascun dels quals se centra en un assumpte específic: cultura, transició política, societat actual, periodisme, edició, teatre, arts, literatura, música, pensament i ciència, traducció i un d'entrevistes titulat Testimonis del segle XX. Dotze volums publicats per El Cep i la Nansa edicions, de Vilanova i la Geltrú, que han donat veu a cent quaranta autors i que han tingut una incidència social afegida a través d'una trentena d'actes públics –presentacions, debats. El conjunt impressiona i constitueix un material important per a l'anàlisi del passat immediat i del present i alhora d'especular sobre l'avenir. Del final del franquisme a la gran crisi actual, s'hi examina un país que ha viscut grans canvis particulars i globals, que ha generat grans il·lusions i ha patit decepcions enormes, que s'ha vist transformat de maneres sorprenents i en què, malgrat les lamentacions apocalíptiques, la cultura és molt viva. Aquesta col·lecció, ara que en coneixem tot el resultat, és una bona mostra de l'estratègia, potser obligada, que haurà de seguir aquest país que no acaba d'aconseguir la llibertat i que cada dia està més controlat per grans grups amb una força econòmica contra la qual és molt difícil replicar amb garanties d'èxit. Si dues persones en una editorial petita han estat capaces de moure una massa tan colossal, tal vegada, a més d'aquestes reflexions publicades, ens han ofert una paràbola de les possibilitats reals de la cultura catalana: guerra guerrejada, planificació minuciosa amb pocs recursos i amb la consciència que els adversaris ens poden colgar amb talons de xifres milionàries, però que nosaltres sabem nedar a contracorrent i encertar-la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.