Sempre positius

1. Catalunya vs. Hondures

El 28 de desembre, a les 7 de la tarda, hi ha partit de la selecció. Tot i ser el que som, tot i que la federació ha remenat cel i terra per trobar rival i encara que al nostre país el Barça i l'Espanyol ens aporten grans partits quasi cada setmana, el dimarts 28 juga Catalunya contra Hondures. I podem excusar-nos pel fred, pel contrari, perquè ens fa mal el cap o perquè el Nadal ens excita o ens deprimeix. Sempre trobarem una excusa per dimitir, però també la trobarem per assistir a Montjuïc i fer costat al nostre seleccionador, als seus ajudants i als nostres jugadors, tots, que han demanat jugar sense tenir en compte contra qui. Tant sí com no. El País Basc jugarà contra Veneçuela, pitjor rival que la mundialista Hondures, i omplirà el camp. Ells tenen clar l'esperit reivindicatiu del partit, l'oportunitat de tornar a demostrar el sentiment d'un poble, el significat d'aquell himne, d'aquella bandera i també el simbolisme que representen els seus cracks vestits de curt. I nosaltres, els catalans? És que no ho sentim igual que ells? És que no ho volem? No posem excuses: ni els preus (des de 10 euros) ni l'hora (meravellosament familiar) ni el rival (en el mundial totes les seleccions juguen partidassos i partidets): el dia 28 toca anar a Montjuïc. Ni que sigui per respecte als futbolistes que hores d'ara s'estan barallant amb els seus clubs per poder venir a jugar... Tinguem-ho clar.

2. Barça

El patrocini de la Qatar Foundation ha tornat a generar debat al Barcelona. Tots els diaris, ràdios i televisions han trobat opinadors a favor i en contra de la iniciativa de la junta blaugrana. Realment hi ha arguments en totes les direccions i opinar en un sentit o en un altre no obeeix a interessos ocults. Respon, simplement, a maneres diferents de veure les coses. Discrepar o donar suport amb arguments, debatre raonant, parlar sense cridar són elements que fan créixer el Barça. Ara, com abans, els debats de la samarreta, de la presidència d'honor, el canvi d'estatuts, l'ètica dels directius, l'economia, la catalanitat de l'entitat o la necessitat de fitxar o no en el mercat d'hivern fan més gran el Barça, un club històricament amb valors democràtics molt profunds. I no marxar d'aquesta línia d'actuació respectant tots els actors és bàsic per no trencar res. Cal que tothom ho tingui clar, els de dins i els de fora.

3. Real Madrid

El 5 a 0 del 29 de novembre ha fet, tal com s'esperava, més mal del que alguns volen fer creure. És veritat que el Barça només és a dos punts, però la dolorosa derrota ha aixecat la tapa de la capsa dels trons. Els problemes entre Casillas i Ronaldo no són invents de la premsa interessada a fer quedar malament molta gent, per exemple, Sara Carbonero, la parella del porter del Madrid, amb ànim, és clar, de desestabilitzar; ni tampoc són imaginacions dels mitjans malintencionats les males relacions, cada vegada menys amagades, entre Mourinho i Valdano. Els discursos victimistes acomplexats que arriben des de la capital de l'Estat ens ajuden a situar-nos i a saber assaborir el caviar que ens presenta cada dia Pep Guardiola, a dins i a fora del camp. És un plaer ser culer i viure aquesta època. Un cop més, cal que tothom ho tingui clar, els de dins i els de fora.