Marató substitutòria

Catalunya es torna a fer amb La marató de TV3 el ja tradicional autohomenatge a la gent més solidària de les que es fan i es desfan, aquest any amb un orgull especial perquè s'ha aconseguit un rècord de recaptació destinada a la investigació mèdica malgrat una crisi econòmica que ha posat en risc de pobresa el 20 per cent de la població. Aquest resultat, sorprenent d'entrada, constata l'arrelament d'un model on les administracions públiques destinen sistemàticament recursos insuficients a un dels serveis públics més essencials, la sanitat, i a la gent ja li està bé: en comptes de demanar més inversió pública en recerca mèdica, prefereix que els seus impostos es dediquin a altres coses i cobrir el forat amb aportacions privades nadalenques. I com que la Generalitat està més cardada que mai –a més de no tenir diners per a investigació no en té per pagar els sous convinguts al personal sanitari públic i fa xantatge al sector concertat perquè apliqui les mateixes retallades–, els solidaris són conseqüents i augmenten la seva contribució.

Suposo que entre els que aquest Nadal han afluixat la mosca més que mai hi ha els que tant han reclamat rebaixes com les dels impostos sobre les successions i sobre societats. Ja seria massa que a més d'haver aconseguit reduir una mica més una recaptació tributària en caiguda lliure fossin tan garrepes com per deixar que el forat extra l'ompli la gent de bona fe a qui li toquen la fibra sensible des de la televisió pública i continua convençuda que l'única manera que això rutlli millor és a base d'almoines.